L'Institut Botànic de Barcelona, centre mixt del CSIC i de l'Ajuntament de Barcelona, ha rebut documents que van pertànyer al Gabinet Salvador i que han estat adquirits recentment per l'Ajuntament de Barcelona.
Els documents, un conjunt de llibres, documentació i objectes que havien format part del Gabinet Salvador (segles XVII, XVIII i XIX), van ser descoberts recentment a partir de gestions del servei d'Exposicions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Aquest últim estava buscant peces per a l'exposició “Salvadoriana”, que es podrà veure en el marc dels actes del Tricentenari BCN, quan van trobar de forma inesperada aquests fons, així com altres objectes d'interès, com pots de vidre de la farmàcia, etiquetes dels objectes de la col•lecció, llistats de llibres i monedes, manuscrits i correspondència científica.
El Gabinet Salvador, una de les col·leccions europees d'història natural més importants dels segles XVII i XVIII, es conserva a l'Institut Botànic de Barcelona. Es tracta d'una col•lecció de curiositats naturals i una biblioteca científica, mèdica i farmacèutica que és, en la seva matèria, una de les més importants del món.
Actualment la biblioteca del Gabinet Salvador compta amb 1.346 volums, un herbari general de més de 4.000 exemplars, peces naturals i nombrosa documentació epistolar. És un dels pocs gabinets científics que ha arribat als nostres dies i que es manté pràcticament íntegre -la majoria van desaparèixer, bé integrats en els grans museus nacionals de segle XIX o bé dispersats pel pas del temps i la història. El Gabinet Salvador també es considera el primer museu obert al públic que va tenir la ciutat de Barcelona.
Entre el material que acaba de rebre l'Institut Botànic s'expliquen llibres de ciència, filosofia, literatura clàssica o religió. En molts casos es tracta de primeres edicions, la majoria en bon estat de conservació, d'autors com Linneo, Tournefort, Boerhaave, Petiver, Commelin, Magnol, lmperato, Colonna, Bauhin o Ray. Títols molt rellevants que ajudaran a completar la biblioteca existent i a posar de relleu la importància i l’interès de la col•lecció.
També hi ha nombrosos objectes, entre ells, diversos paquets de correspondència dels segles XVII al XIX amb botànics europeus molt rellevants com Jacques Barrelier (Roma), Joseph Pitton de Tournefort (París), Joan Sala (Lisboa), Herman Boerhaave (Leiden), Peire Barrere (Perpinyà), Gregorio Condeminas (Cadis), André Pourret (Narbona), Casimiro Gómez Ortega (Madrid), José Quer (Madrid) o Mariano de Lagasca (Madrid). En aquestes cartes es dóna notícia de l'enviament de llibres, plantes, fòssils, minerals i altres objectes que es conserven al museu. Entre les cartes també hi ha un text complementari de Joan Salvador sobre el seu viatge per la Península Ibèrica, redactat en llatí, en què es relacionen les plantes recol·lectades. També es troba una biografia manuscrita de Jaume Salvador i Pedrol, que semblaria la font en què s'inspira la Memòria publicada per A. Pourret. El conjunt dels objectes adquirits permetrà completar la col•lecció principal, documentar els objectes que ja formen part d'ella, i obrir noves vies d'estudi sobre la tasca científica que va dur a terme la família Salvador.
Els Salvador, una nissaga d'apotecaris barcelonins, van contribuir durant tres segles a l'esforç col·lectiu per conèixer i comprendre millor la diversitat de la vida. La principal obra científica dels Salvador va ser el seu Gabinet d'Història Natural, iniciat en 1626.