Un equip internacional liderat per científics del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha descobert el púlsar més proper a un forat negre supermassiu conegut fins al moment. Es tracta del SGR J1745 - 2900, detectat per una potent emissió de raigs X des de la direcció de Sagittarius A* (Sgr A*), el forat negre supermassiu que resideix en el centre de la Via Làctia, a uns 26.000 anys llum del Sistema Solar.
El 24 d'abril de 2013, el satèl·lit Swift va detectar la poderosa emissió de raigs X. Al principi va ser interpretada com una flamarada procedent del centre galàctic, però un dia després es va observar una curta emissió de raigs X des d'una posició consistent a la d'Sgr A*, amb un espectre i durada molt similar a la d'un magnetar, una estrella de neutrons amb camps magnètics molt intensos.
SGR J1745 - 2900 és, de fet, un púlsar jove amb naturalesa de magnetar i amb un període rotacional de 3.76 segons. Així mateix, han calculat que hi ha un 90% de probabilitats que estigui orbitant al voltant del forat negre. Per monitoritzar la seva activitat i detectar la seva posició respecte a la de Sgr A*, els científics van emprar l'observatori espacial Chandra de raigs X de la NASA.
"Gràcies a la resolució angular d'aquest telescopi, un dels més potents que tenim a l'espai, vam poder detectar el nou magnetar, just on havíem localitzat dies abans la font de la flamarada. A més, vam concloure que el magnetar i el forat negre supermassiu tenen entre ells una distància de entre 0,1 i 2 pársercs, que equival a 0,3-6 anys llum" , explica Nanda Rea, investigadora del CSIC a l' Institut de Ciències de l'Espai, a Barcelona .
La naturalesa d'aquest púlsar tan proper a Sgr A* suggereix, segons els investigadors, que hi ha a la Via Làctia tants magnetars com púlsars, o que la regió central de la galàxia és un brou de cultiu per a la formació de magnetars, possiblement per la seva alta densitat d'estrelles supermassives.
El púlsar podria estar situat dins del disc d'estrelles joves i massives observat al voltant del centre de la galàxia . "SGR J1745 -2900 no és només el primer púlsar trobat a una distància sub-parsec , sinó que a més suposa la primera estrella de neutrons coneguda que podria formar un sistema binari amb un forat negre", ressalta Rea.
Enllaços:
Institut de Ciències de l'Espai (CSIC-IEEC)
N. Rea, P. Esposito, J. A. Pons, R. Turolla, D. F. Torres, G. L. Israel, A. Possenti, M. Burgay, D. Vigano, A. Papitto, R. Perna, L. Stella, G. Ponti, F. K. Baganoff, D. Haggard, A. Camero-Arranz, S. Zane,A. Minter, S. Mereghetti, A. Tiengo, R. Schodel, M. Feroci, R. Mignani, and D. Gotz. A strongly magnetized pulsar within the grasp of the Milky Way's supermassive black hole. The Astrophysical Journal Letters. DOI: 10.1088/2041-8205/775/2/L34. http://iopscience.iop.org/2041-8205/775/2/L34/article;jsessionid=0668DB21D0993F7511DC301DDF07113B.c2