Científics espanyols contribueixen a desxifrar el primer genoma de primats del Nou Món. El genoma del tití afegeix una nova visió sobre la genètica de la mida corporal i dels parts múltiples.
Barcelona / Oviedo. Un equip internacional de científics coordinats per la Dra Kim Worley i el Dr Jeffrey Rogers del Centre Baylor de Seqüenciació del Genoma Humà a Houston (EUA) ha completat la seqüència del genoma del tití comú. Aquesta és la primera seqüència d'un primat natiu del continent americà (primats del Nou Món). En aquest treball han participat dos grups espanyols: el dirigit per Tomás Marqués-Bonet a l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) de Barcelona, amb Belén Lorente-Galdós., i el de Carlos López-Otín a l'Institut d'Oncologia de la Universitat d'Oviedo, amb David Rodríguez, Xose S. Pont i Víctor Quesada.
L'estudi ha analitzat les característiques genètiques de la branca més allunyada dels humans en l'arbre evolutiu dels primats i ve a complementar els realitzats en altres més propers com l'orangutan o el ximpanzé, als que ja van contribuir els grups de recerca de la Universitat d'Oviedo i de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF).
El treball, que s'ha publicat a la revista Nature Genetics, proporciona nova informació sobre la fisiologia del tití, incloent peculiaritats com la seva reduïda grandària i el seu particular sistema reproductiu. Així, aquest estudi revela característiques genètiques úniques observades en el tití, com ara variants en diferents gens que podrien estar relacionades amb el fet que els tití siguin els més petits d'entre tots els primats. "És ben sabut que una mida corporal reduïda implica majors requeriments metabòlics. En concordança amb aquest principi biològic, hem trobat variants genètiques en el tití relacionades amb la taxa metabòlica i la regulació de la temperatura corporal i també amb diferents hormones i factors de creixement¨, diu la Dra Kim Worley.
El grup del Dr Marquès-Bonet ha identificat les regions duplicades en el genoma del tití, i assenyala que "els resultats obtinguts pel nostre grup semblen relacionar-se amb una altra característica distintiva d'aquest primat: els tití bessons intercanvien cèl•lules mentre estan a l'úter matern". Aquesta característica no es dóna en altres mamífers de forma natural, i, quan es provoca, produeix problemes mèdics.
L'anàlisi dels múltiples gens de proteases del tití per part del grup del Dr López-Otín ha permès descobrir una variació en el gen MMP19 que pot afectar al sistema de control del creixement. A aquest descobriment s'afegeixen altres les conseqüències podrien influir tant en les característiques reproductives com en la resposta immune d'aquests diminuts primats. "A més de trobar aquesta variants", explica David Rodríguez, "hem pogut observar un mecanisme genòmic, anomenat retrotransposició, que sembla haver influït notablement en l'evolució del tití".
Aquestes troballes poden relacionar amb el càncer. "El desenvolupament del càncer està relacionat amb el nombre de cèl•lules que té un individu: a major nombre de cèl•lules, major la probabilitat que una d'elles es converteixi en tumoral", explica López-Otín. "El tití, sent el primat amb menor nombre de cèl•lules, probablement té relaxats els mecanismes antitumorals respecte als humans".
Un altre dels aspectes destacats de l'estudi ha estat l'associació de determinades variants gèniques amb una cridanera particularitat reproductiva del tití. "A diferència dels éssers humans, els micos tití donen a llum bessons de manera molt freqüent, la qual cosa sembla associar-se amb variants concretes del gen WFIKKN1", indica la Dra Worley. Aquest gen pot actuar com una mena d'interruptor entre embarassos múltiples i únics, encara que no és l'únic gen involucrat. Aquesta troballa podria aplicar-se als estudis dels embarassos múltiples en humans.
The common marmoset genome provides insight into primate biology and evolution. Kim C Worley et al. Nature Genetics (2014) doi:10.1038/ng.3042 http://www.nature.com/ng/journal/vaop/ncurrent/full/ng.3042.html