És la primera vegada que s'analitza la contaminació per retardants de flama en dofins de la costa espanyola. Aquest treball del CSIC, Loro Parque Fundación, CEPSA i CIRCE, ha analitzat mostres de 67 dofins.
Una investigació publicada a la revista científica Environmental Pollution demostra que diverses espècies de dofins del Golf de Cadis i l'Estret de Gibraltar acumulen en els seus organismes contaminació per retardants de flama, tant els clàssics PBDE, actualment prohibits, com els nous retardants de flama, els declorans.
Els retardants de flama són compostos usats àmpliament en la indústria. S'afegeixen a tot tipus de productes, com roba, aparells electrònics, mobiliari o tapisseries per tal de reduir la seva inflamabilitat. Amb el temps, s'ha demostrat que són contaminants molt persistents en el medi ambient, que s'acumulen en els organismes i que poden tenir efectes nocius sobre els organismes i les persones.
El treball, que lidera l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del CSIC, ha comptat amb la participació de l'Estació Biològica de Doñana (CSIC), i del grup CIRCE (Conservació, Informació i Estudi sobre Cetacis).
Emmarcat en els subprojectes FLAME, ECOCET i Consolider SCARCE, l’estudi ha comptat amb la col•laboració de Loro Parque Fundación, CEPSA i el Ministeri de Ciència i Innovació.
Acumulen i biomagnifiquen els contaminants
En l'estudi, els investigadors demostren que tres espècies de cetacis, dofí comú, cap d’olla (‘calderón’ en castellà) i dofí mular, amb diferents àrees de distribució i costums d'alimentació, acumulen i biomagnifiquen retardants de flama.
L'estudi demostra que els cetacis que són a la part més elevada de la cadena tròfica (o cadena alimentària), acumulen nivells més alts d'aquests contaminants. La investigadora del CSIC Ethel Eljarrat, coordinadora de l'estudi del treball, explica: "la biomagnificació suposa que les concentracions contaminants són més grans en els organismes que estan en nivells més alts de la cadena tròfica perquè ingereixen i acumulen en el seu organisme els contaminants de les seves preses. El nostre treball demostra que hi ha una relació directa entre nivells tròfics més elevats i concentracions més grans de retardants de flama. I el més interessant és que la biomagnificació es dóna tant per als clàssics i avui prohibits PBDE, com per als seus substituts, els declorans".
Els dofins analitzats en aquest estudi ocupen posicions diferents en la cadena tròfica. El dofí mular, en la posició més elevada, és precisament el que té majors concentracions d'aquests contaminants. "En gairebé el 20% de les mostres analitzades, es van trobar valors més grans que els límits establerts, per exemple, per foques, per sobre dels quals s'observen efectes de disrupció endocrina, concretament a l'hormona tiroïdal", diu Renaud de Stephanis, co-autor de l'estudi i investigador de CIRCE. "Això indica que aquests contaminants són un problema seriós per als animals que es troben en els nivells superiors de les cadenes tròfiques, com és el cas dels dofins i dels humans".
L'estudi també demostra que, malgrat la seva prohibició a Europa l'any 2004, els antics retardants de flama segueixen presents en el medi ambient i que els alternatius, els declorans, són igual de persistents que els primers. A més, tot i que encara no es coneixen els efectes toxicològics, alguns estudis apunten que els declorans també podrien ser disruptors endocrins i genotòxics.
Article de referència:
E. Barón, J. Giménez, P. Verborgh, P. Gauffier, R. De Stephanis, E. Eljarrat, D. Barceló. Bioaccumulation and biomagnification of classical flame retardants, related halogenated natural compounds and alternative flame retardants in three delphinids from Southern European waters. Environmental Pollution, Volume 203, August 2015, (publicat a la versió avançada on-line) doi:10.1016/j.envpol.2015.03.041
Projecte FLAME: https://flameproject.wordpress.com
Projecte Consolider SCARCE: http://www.scarceconsolider.es