Científics del CSIC i del Laboratori Nacional de Berkeley han calculat com canvien les propietats dels aqüífers i de les roques segell argiloses. Conclouen, a la revista PNAS, que si es compleix una sèrie molt estricta de criteris, el perill de sismicitat induïda és improbable.
Una de les estratègies de lluita contra el canvi climàtic és l'emmagatzematge geològic del CO2 en aqüífers salins profunds. Però no està exempta de controvèrsia. L'opció preocupa pel possible risc sísmic, derivat de la pressió que pugui exercir el CO2, i el consegüent risc que s'escapin les grans quantitats d'aquest gas emmagatzemat d'efecte hivernacle.
Un treball de Jesús Carrera, científic del CSIC a l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) i Victor Vilarrasa, del Lawrence Berkeley National Laboratory (EUA), conclou que si es segueix una sèrie molt estricta de criteris, entre els quals hi ha el d'evitar les zones sísmicament actives, aquest perill és improbable.
Els científics, que publiquen aquesta setmana el seu treball a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), han calculat com canvien les propietats dels aqüífers salins i de les roques segell argiloses (que segellarien aquests dipòsits). La roca sedimentària, en la qual es proposa ubicar els dipòsits de CO2, és més tova i modelable i , davant del canvi de pressió, té tendència a plegar-se. Per això, diuen els científics, rarament està sota una pressió geològica crítica. En canvi, les roques cristal•lines, de gran duresa, es fragmenten amb més facilitat en situacions de pressió geològica, pel que no haurien tocar-se.
A més, la dinàmica de les pressions durant la injecció del diòxid de carboni suggereix que l'estat menys estable és al principi de la injecció, i que la sobrepressió decreix amb el temps, a mesura que el diòxid de carboni es dissol en la salmorra. Fins i tot en el cas que la sobrepressió activés les falles, l'alt contingut d'argila que portarien les capes de segellat, faria que les fractures es tornessin a tancar.
"Si els dipòsits de diòxid de carboni són adequadament seleccionats i gestionats, la sismicitat induïda és improbable", diu Jesús Carrera, de l'IDAEA-CSIC. "Per això, l'opció d'emmagatzemar el CO2 és viable per reduir l'efecte hivernacle fins que les energies renovables puguin substituir els combustibles fòssils en la producció massiva d'energia".
Aquest treball s'ha realitzat en el marc dels projectes europeus 'TRUST' (trust-co2.org) and 'PANACEA' (www.panacea-co2.org).
Victor Vilarrasa and Jesus Carrera. Geologic carbon storage is unlikely to trigger large earthquakes and reactivate faults through which CO2 could leak. PNAS. doi: 10.1073/pnas.1413284112