Les aigües del Pacífic equatorial van albergar aigües més envellides amb un potencial major contingut en CO2, segons un estudi liderat pel CSIC. Els oceans podrien haver tingut un paper clau com a responsables dels baixos nivells de CO2 a l'atmosfera durant les èpoques més fredes.
Fa uns 20.000 anys, durant l'època de màxima extensió de les capes de gel a l'última edat del gel, les aigües profundes del Pacífic est equatorial van estar menys ventilades, cosa que, en principi, va permetre acumular més CO2 i allunyar-lo de l'atmosfera, segons mostra un estudi internacional amb participació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). El treball, que es publica a la revista Nature Communications, dóna suport a la teoria que els oceans podrien haver tingut un paper clau com a responsables dels canvis en els nivells de CO2 registrats a l'atmosfera durant èpoques fredes i càlides.
"La ventilació oceànica fa referència, principalment, al temps que una massa d'aigua porta allunyada de l'atmosfera, en profunditat, i que pot ser estimada a través de l'anàlisi del carboni 14 o radiocarboni", assenyala Maria de la Fuente, investigadora del CSIC a l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), de Barcelona. Aquest element es forma en l'atmosfera de forma continuada i és posteriorment incorporat per la biosfera terrestre i els oceans.
Els resultats d'aquest estudi mostren l'existència d'una massa d'aigua profunda uns 1.300 anys més vella que l'actual en el Pacífic est equatorial, durant l'últim període glacial. Amb l'inici de la desglaciació, el senyal de carboni 14 indica una "reactivació" de la circulació oceànica, canvi que coincideix amb l'augment de CO2 a l'atmosfera.
"Aquests resultats donarien suport a la hipòtesi que els oceans van emmagatzemar grans quantitats de CO2 en profunditat durant l'últim glacial, podent regular així la concentració atmosfèrica a escala glacial / interglacial", apunta Eva Calvo.
El radiocarboni decau amb el temps, el que permet estimar l'edat d'una massa d'aigua. Així, com més temps romangui una massa d'aigua sense intercanviar gasos amb l'atmosfera, menys contingut en carboni 14 tindrà i, per tant, estarà més envellida i menys ventilada. Una massa d'aigua envellida, a més, tendeix a acumular més CO2 dissolt, procedent de l'acció dels microorganismes que oxiden la matèria orgànica.
En aquest treball, els investigadors han analitzat l'evolució de la ventilació del Pacífic est equatorial durant els últims 25.000 anys amb l'objectiu de detectar l'existència d'una massa d'aigua profunda més envellida que l'actual, que pogués ser responsable dels canvis atmosfèrics esdevinguts durant l'última desglaciació.
Per això, han analitzat el senyal de radiocarboni preservat en les closques de petits microfòssils (foraminífers) acumulats en el sediment marí del fons oceànic durant els últims 25.000 anys. "Alguns d'aquests foraminífers vivien a la superfície mentre que altres vivien en el fons, de manera que la diferència d'edat entre ells al llarg del temps ens aporta informació sobre canvis en la taxa de ventilació d'aquesta aigua i, per tant, de canvis en la circulació des de l'últim màxim glacial fins als nostres dies", assenyala Maria de la Fuente.
En el present context d'augment desproporcionat en les emissions de CO2 antropogènic, l'estudi i la millor comprensió de l'evolució del cicle del carboni en el passat resulta imprescindible per poder predir possibles impactes futurs, tant sobre el clima del planeta com sobre l'acidificació oceànica.
Maria de la Fuente, Luke Skinner, Eva Calvo, Carles Pelejero and Isabel Cacho. Increased reservoir ages and poorly ventilated deep waters inferred in the glacial Eastern Equatorial Pacific. Nature Communications. Doi: 10.1038 / ncomms8420.