L’estudi, amb participació de científics del CSIC, es va desenvolupar a la Reserva Marina de les Illes Columbretes, al Mediterrani, a uns 56 quilòmetres de la costa de Castelló.
La concentració de CO2 a l’oceà està augmentant com a conseqüència de l’activitat humana, la qual cosa provoca canvis sense precedents en la química marina. L’acidesa mitjana de les aigües marines s’ha incrementat gairebé un 30 % des de l’inici de la revolució industrial. Per això, en els últims anys han proliferat de manera significativa les investigacions dirigides a conèixer els efectes que pot produir l’acidificació de l’oceà en els ecosistemes marins.
Un estudi dirigit per un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona, i que ha comptat amb participació de científics del CSIC, ha mostrat que la disminució del pH marí de 8,1 a 7,9 —observada en una surgència de CO2 a quaranta metres de profunditat— produeix un canvi radical en hàbitats d’alta diversitat i complexitat estructural. Els boscos de Laminaria rodriguezii, l’alga kelp que habita les profunditats marines (sol trobar-se a més de 65 metres de profunditat), reemplacen altres hàbitats dominants, com els fons de coral i maerl, caracteritzats per la presència d’organismes calcificadors. Només les algues calcificades amb microcristalls d’aragonita són capaces de sobreviure en aigües acidificades, però amb una absència gairebé total d’organismes calcaris amb altes concentracions de magnesi.
L’estudi, publicat avui a la revista científica Proceedings of the Royal Society B, es va desenvolupar a les illes Columbretes, al mar Mediterrani. Aquestes illes es troben a uns 56 quilòmetres de la costa de Castelló, i formen un petit arxipèlag volcànic amb una illa principal, diversos illots i roques, i un gran nombre de bancs de peixos. El setembre de 2011, es va utilitzar un vehicle operat a distància (ROV) per analitzar la presència de surgències de CO2 dins i fora dels límits de la Reserva Marina de les Illes Columbretes. El juny del 2012, es van fer diverses immersions per caracteritzar els paràmetres del sistema de diòxid de carboni i la composició de la comunitat.
Les surgències de CO2 ofereixen una oportunitat única per investigar la resposta dels ecosistemes bentònics a l’acidificació. No obstant això, els hàbitats bentònics analitzats fins ara es troben en aigües poc profundes (menys de cinc metres de profunditat) i, per tant, no constitueixen una mostra representativa de la gran varietat d’hàbitats de la plataforma continental. «L’estudi mostra que l’acidificació moderada observada en una surgència de CO2 produeix una substitució completa dels hàbitats bentònics de gran biodiversitat i complexitat estructural que creixen en profunditats en les quals amb prou feines s’han pogut estudiar encara els efectes de l’acidificació», explica Cristina Linares, investigadora Ramón y Cajal de la Universitat de Barcelona, primera autora de l’article i coordinadora de LIFE+INDEMARES, un projecte finançat per la Fundació Biodiversitat.
Els boscos de kelp substitueixen els hàbitats dominants
Hàbitats de gran distribució al Mediterrani, com ara les colònies de coral i els fons de maerl, caracteritzats pel predomini d’organismes calcaris, són relegats per boscos de L. rodriguezii. «Aquesta espècie d’algues kelp aconsegueix dominar profunditats molt més superficials quan les aigües marines no presenten condicions normals. Per tant, els possibles canvis en la distribució vertical d’algunes espècies bentòniques són anàlegs als canvis produïts per l’escalfament global en ecosistemes terrestres», subratlla Enric Ballesteros, investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC).
Per entendre els efectes que produeix la variabilitat del pH en l’estructura i el funcionament dels hàbitats mesofòtics, es necessiten estudis que analitzin l’àrea de surgència a llarg termini. No obstant això, «els resultats de l’estudi assenyalen que l’acidificació moderada de l’oceà pot produir canvis importants en la distribució i predomini d’ecosistemes bentònics que exerceixen un paper fonamental a escala regional, la qual cosa podria tenir conseqüències ecològiques i socioeconòmiques importants», explica Miquel Canals, catedràtic del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines que lidera el Grup de Recerca de Geociències Marines de la Universitat de Barcelona.
Entre els autors de l’article hi ha investigadors de la Universitat de Barcelona, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), de la Universitat de Girona, de l’Institut Andalús de Ciències de la Terra (CSIC-UGR), de l’Institut Español d’Oceanografia, de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), i de l’Estació Zoològica Anton Dohrn (Itàlia).
Referència de l’article:
C. Linares, M. Vidal, M. Canals, D. K. Kersting, D. Amblass, E. Aspillaga, E. Cebrián, A. Delgado-Huertas, D. Díaz, J. Garrabou, B. Hereu, L. Navarro, N. Teixidó, E. Ballesteros. «Persistent natural acidification drives major distribution shifts in marine benthic ecosystems». Proceedings of the Royal Society B, octubre de 2015. Doi: 10.1098/rspb.2015.0587 http://rspb.royalsocietypublishing.org/content/282/1818/20150587