FracRisk busca millorar el coneixement d'aquesta tècnica i oferir dades per desenvolupar una normativa. Un consorci d'una desena d'institucions, entre elles el CSIC, desenvolupa el projecte, al costat d'un consell assessor format per diverses empreses.
El fracking, o fracturació hidràulica, és un mètode d'extracció de gas i petroli de formacions molt poc permeables en el qual s'empra la injecció de grans quantitats d'aigua i productes químics. Aquest mètode ha estat objecte de debat públic, perquè aquests productes són tòxics i perquè es tem que pugui induir sismicitat. Per tal d'avaluar el risc associat a aquesta pràctica d'extracció, es posa en marxa el projecte europeu FracRisk, que s'emmarca en Horitzó 2020 i compta amb participació de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua del (CSIC).
El principal repte és abordar les preocupacions ambientals relacionades amb aquest mètode d'extracció, a través d'un millor coneixement i control del procés de fracturació i els seus efectes ambientals. "A partir dels resultats que s'obtinguin es pretén desenvolupar una normativa que permeti prevenir i mitigar l'impacte potencial" a Europa ja que, en l'actualitat, la regulació per al fracking és la que s'aplica a explotacions tradicionals d'hidrocarburs, que segons els experts no és adequada per a l'extracció no convencional", explica Jesús Carrera, investigador del CSIC a l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) i coordinador a Espanya del projecte.
FracRisk ampliarà la base de coneixements disponible sobre aquesta tècnica partint de l'experiència internacional, del coneixement dels processos de trencament de la roca, del transport de contaminants i de la seva modelació. Per això, aquest projecte preveu recopilar dades, desenvolupar models, identificar i avaluar els impactes i riscos de les diferents tècniques d'exploració i explotació del medi ambient i l'establiment de les recomanacions científiques per a les millors pràctiques.
El projecte FracRisk se centra en els processos sobre els quals existeix major incertesa. En concret, es defineixen sis possibles escenaris de fuita d'aigua amb compostos contaminants (fuites a través del pou d'extracció, a través de pous abandonats, difusió a llarg termini, fuites per falles naturals no cartografiades, o per falles generades per la fracturació hidràulica, i per microsismicidad), seleccionats com els de màxim risc. Els investigadors utilitzaran un enfocament repetitiu de modelització i tècniques de reducció de risc per identificar les activitats més perilloses i definir la base científica sobre la qual basar decisions. El coneixement desenvolupat es validarà amb les dades disponibles, tant en EE.UU. com a Europa.
FracRisk serà desenvolupat fins a juny de 2018 per un consorci de més d'una desena d'institucions acadèmiques europees coordinades per la Universitat d'Edimburg, a més d'un consell assessor en el qual participen diverses empreses. El pressupost total és de 3 milions d'euros, la contribució espanyola és de 265.000 euros.
Web del projecte: http://www.fracrisk.eu/