El CSIC ha participat en la seva elaboració, juntament amb entitats de set països. Creades per a donar resposta als requisits de la Directiva 2010/63/EU sobre benestar i protecció dels animals utilitzats per a fins científics i que inclou per primera vegada un grup d’invertebrats.
El Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), a través de l'Institut d'Investigacions Marines (Vigo) i de l'Institut de Ciències del Mar (Barcelona), ha col·laborat en l'elaboració de les "Directrius per a la cura i benestar de cefalòpodes en investigació".
Es tracta de la primera publicació en la qual una àmplia representació de la comunitat científica internacional, que té entre les seves línies de recerca als cefalòpodes, ofereix pautes a seguir en els laboratoris per assegurar el benestar d'aquests animals.
Les directrius s'han elaborat per donar resposta als requisits de la Directiva 2010/63 / EU sobre protecció d'animals utilitzats per a experimentació o altres fins científics, incloent l'educació i docència. Aquesta Directiva inclou per primera vegada, entre els animals objecte de regulació, a la classe dels cefalòpodes al complet, amb les més de 700 espècies que la formen (entre les quals figura el pop o el calamar).
Des de gener de 2013, la Directiva s'ha incorporat a l'ordenament jurídic espanyol mitjançant Reial Decret, de forma que els projectes científics desenvolupats a Espanya que impliquin l'ús d'animals han de complir-la.
Consens internacional
El text de les directrius està disponible a la pàgina web de Federation of European Laboratory Animal Science Association (FELASA). En la seva elaboració han participat científics d'organismes públics d'investigació i universitats de set països: Itàlia, Estats Units, França, Alemanya, Regne Unit, Israel i Espanya.
El CSIC és l'única institució per Espanya i ho fa a través del Grup de Patobiologia Molecular Aquàtica de l'Institut d'Investigacions Marines (IIM) de Vigo, i del Departament de Recursos Marins Renovables de l'Institut de Ciències del Mar (ICM), de Barcelona.
Camino Gestal, científica del CSIC a l'IIM, explica: "La nostra tasca ha estat reunir, revisar i distribuir els coneixements existents en el benestar dels cefalòpodes, amb l'objectiu de millorar els procediments disponibles, omplir els buits de coneixement i ajudar en el desenvolupament de directrius específiques d'espècies, més detallades i extenses. També es busca establir una xarxa interdisciplinària de professionals per a la investigació sobre el benestar de cefalòpodes d'acord amb la llei, i oferir formació especialitzada per a joves investigadors".
Principals recomanacions
Les directrius estableixen com a principi general el de les anomenades 'tres erres' o '3R': reemplaçar en el possible l'ús d'aquests animals en captivitat per mètodes alternatius, reduir el nombre d'exemplars emprats en la investigació i refinar els procediments per tal de minimitzar el dolor provocat.
"Hi ha, no obstant això i sobretot per al cas dels cefalòpodes, una gran falta de coneixement en determinades qüestions, i en molts aspectes no hi ha una uniformitat ni consens clar", destaquen Camino Gestal (IIM-CSIC) i Roger Villanueva (ICM -CSIC). "Per aquest motiu, la comunitat científica que treballem en cefalòpodes ens hem agrupat, mitjançant una acció europea en el marc de Cooperació en Ciència i Tecnologia (acció COST), per intentar aclarir aquestes qüestions".
"Quan es realitza una investigació en cefalòpodes, a més d'utilitzar la regla de les '3 R' i de disposar de personal format, cal tenir en compte molts altres aspectes, que van des dels mètodes de captura al mar i el transport al laboratori dels exemplars, fins l'aclimatació i el manteniment dels tancs en el laboratori, o l'alimentació de l'espècie en captivitat ", expliquen els científics.
Les noves directrius s'apliquen des del moment del naixement de l'animal. "En el cas dels cefalòpodes, són escassament coneguts els requeriments de les cries en condicions de cultiu o les seves necessitats alimentàries, per la qual cosa és necessari el seu estudi", explica Roger Villanueva.
Així mateix, tal com s'indica en les directrius, els cefalòpodes que s’han d’emprar en investigació han de ser capturats en el seu medi natural per personal autoritzat. El transport s'ha de realitzar amb mètodes que no causin sofriment, en contenidors amb aigua de mar ben oxigenada i en els quals es mantingui constant la temperatura. En arribar a l'aquari, han de passar un període de quarantena i se'ls ha de proporcionar una aclimatació a les noves condicions. També cal monitorar amb freqüència diferents paràmetres en l'aigua (quantitat d'oxigen, pH...) i evitar els sorolls.
La guia també inclou qüestions relacionades amb els mètodes d'anestèsia, així com els indicadors a tenir en compte per conèixer la salut i el benestar dels cefalòpodes. En aquest sentit, els científics de la xarxa europea COST estan actualment treballant sobre la identificació de biomarcadors de benestar i salut de cefalòpodes mantinguts en aquaris.
Text de les Directrius de bones pràctiques:
http://www.felasa.eu/recommendations/guidelines/guidelines-for-the-care-and-welfare-of-cephalopods-in-research/
Acció COST: "A network for improvement of cephalopod welfare and Husbandry in research, aquaculture and fisheries" (Xarxa per millorar el benestar i el cultiu dels cefalòpodes en investigació, aqüicultura i pesca). http://www.cost.eu/COST_Actions/fa/FA1301
Institut de Ciències del Mar http://www.icm.csic.es
Instituto de Investigaciones Marinas: http://www.iim.csic.es