Científics de la Universitat de Barcelona i del Centre d'Estudis Avançats de Blanes del CSIC han analitzat la diferenciació genètica entre les poblacions de peixos, crustacis, mol·luscs i altres organismes marins de tota la Mediterrània. L'estudi diu que les discontinuïtats oceanogràfiques delimitades pels corrents marins afecten la separació genètica entre les diferents zones de la Mediterrània, però no de forma homogènia. L'estudi té implicacions per a la conservació dels ecosistemes.
Els fronts, discontinuïtats oceanogràfiques delimitades pels corrents marins, afecten la separació genètica d'organismes entre les diferents zones de la Mediterrània, encara que no de forma homogènia. Des d'un punt de vista de la conservació, els fronts haurien de ser considerats com a fronteres que estableixen unitats de gestió independents, com si fossin províncies.
Per protegir la Mediterrània haurien d'establir-se àrees protegides dins de totes aquestes unitats de gestió, formant una xarxa de zones connectades. D'aquesta manera, totes les poblacions tindrien garantida la connectivitat per garantir la seva supervivència. De no fer-se, el destí de les poblacions aïllades és la seva desaparició a mig termini, per augment de la consanguinitat.
És una de les conclusions d'un treball de científics de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio) i del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) del CSIC. Els experts han analitzat la diferenciació genètica entre les poblacions de peixos, crustacis i mol·luscs de tot Mediterrani.
L'estudi, publicat a PLoS One, ha revisat treballs poblacionals dels últims anys de tota la Mediterrània. S'ha centrat en unes 70 espècies que permeten analitzar adequadament diferents fronts marins. Són peixos majoritàriament (el 41% dels grups taxonòmics estudiats), però també mol·luscs (13%) i crustacis (21%). S'han estudiat especialment les poblacions properes o delimitades per set dels fronts de la Mediterrània: l'Estret de Gibraltar, el Front Almeria-Oran, el Canal d'Eivissa, el Front Baleàric, el Canal de Sicília, el Canal Otranto de l'Adriàtic, i el marge sud del Mar Egeo.
Els fronts són discontinuïtats oceanogràfiques que es formen quan es troben corrents o masses d'aigua de diferent densitat, el que dificulta la barreja entre elles. Per això actuen com a barreres per a les poblacions d'organismes i, en principi, són fronteres que els animals no poden travessar. Però això no sempre és així ni afecta de la mateixa manera a tots els animals.
"El període larvari és quan més es dispersa una població, ja que és en aquest moment que tenen més possibilitats de travessar els fronts", expliquen Marta Pascual de la Facultat de Biologia de la UB i de l'IRBio, i Enrique Macpherson, del Centre d' estudis Avançats de Blanes del CSIC i autors del treball. Aquesta possibilitat augmenta en els casos que el període larvari és més llarg.
El front oceanogràfic com a barrera al flux genètic
A l’estudi, els científics han constatat que les espècies amb més capacitat de desplaçament i períodes larvaris de més durada, tenen menys diferències genètiques entre diferents zones. Això és, expliquen, perquè tenen més possibilitats de ser transportades pels corrents marins, el que fa que es dispersin més fàcilment. D'aquesta manera, poblacions d'una zona es nodreixen d'exemplars d'altres zones, el que es reflecteix en menys diferències genètiques entre poblacions properes. Però la freqüència de diferències genètiques augmenta quan es tracta de poblacions separades per un front oceanogràfic.
Per la seva banda, les espècies amb menys mobilitat i períodes larvaris més breus acostumen a tenir una gran diferència genètica entre poblacions, ja que tenen menys possibilitat de ser transportades pels corrents. En canvi, les diferències genètiques són pràcticament igual tant si les poblacions estan separades per un front o no.
Així, les poblacions d'esponges o coralls separades per pocs quilòmetres estan molt aïllades entre si, al marge dels fronts, ja que les seves larves viuen poques hores o dies en el plàncton. En canvi, els peixos i crustacis, amb una vida larvària de diverses setmanes, i una menor diferenciació genètica entre poblacions, sí que es veuen afectats per la presència d'aquests fronts oceanogràfics.
Aquest és el primer treball que analitza la distribució genètica d'espècies en totes les discontinuïtats oceanogràfiques del Mediterrani i té com a objectius determinar l'impacte dels fronts i de les característiques biològiques de les espècies per establir una xarxa de reserves eficient que permeti conservar la biodiversitat marina.
Pascual M, Rives B, Schunter C, Macpherson E (2017) Impact of life history traits on gene flow: A multispecies systematic review across oceanographic barriers in the Mediterranean Sea. PLoS ONE 12(5): e0176419. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0176419