Investigadors de l'Institut de Ciències de la Terra "Jaume Almera" del CSIC identifiquen en un estudi l'origen de les senyals no naturals enregistrades per un sismòmetre instal·lat a Barcelona. L'aparell capta els microsismes generats per la circulació del metro, el trànsit o fins i tot concerts de rock celebrats al Camp Nou. L'article, publicat Scientific Reports, destaca el paper que pot tenir la sismologia com a eina complementària per monitoritzar determinades activitats
Bruce Springsteen va actuar per última vegada a Barcelona el 14 de maig del 2016. El Boss va fer ballar durant més de 3 hores als més 65.000 espectadors que van assistir al Camp Nou. Un sismòmetre ubicat a l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC), a escassos 500 metres de l'estadi, va enregistrar les vibracions del sòl originades pels salts compassats del públic al ritme de les cançons interpretades per Springsteen i la E Street Band. Aquest és un dels casos analitzats per un equip d'investigadors de l' Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera del CSIC (ICTJA-CSIC) en un nou estudi sobre sismologia urbana que ha estat publicat a la revista Scientific Reports.
El treball ha identificat la font d'algunes de les senyals enregistrades en els últims anys per una estació sísmica instal•lada a l'edifici del ICTJA-CSIC. Els autors de l'article han constatat que el sismòmetre ha detectat les vibracions del sòl generades per diferents fenòmens vinculats amb l’activitat humana com la circulació del metro, el trànsit, la celebració dels gols durant determinats partits de futbol, concerts i fins i tot focs artificials llançats des les immediacions de l'Institut.
"Els sismòmetres actuals són aparells molt sensibles, i enregistren tot tipus de senyals. A la ciutat, l'activitat humana produeix un gran nombre de vibracions detectables. Tractant i analitzant bé el senyal enregistrat podem arribar a saber l'activitat que la va originar", explica l'investigador del ICTJA-CSIC i primer autor de l'estudi Jordi Díaz, que recorda que aquestes vibracions "són imperceptibles per als humans".
Díaz recorda que el sismòmetre es va instal•lar a l'edifici amb una finalitat divulgativa. "Amb el pas dels anys hem anat veient que l’aparell enregistrava tota una sèrie de senyals curioses. Això ens va portar a preguntar-nos sobre quins eren els processos que les causaven ", indica l'investigador del ICTJA-CSIC.
Trànsit, metro, concerts i partits de futbol
El treball mostra com el sismòmetre instal•lat a l’ICTJA-CSIC és capaç de detectar les variacions en el pas de vehicles per l’avinguda Diagonal, una de les principals artèries d’accés a la ciutat. Díaz assegura que "la senyal ens mostra l'evolució del trànsit al llarg de la setmana i del dia. Observem en ella els pics que es produeixen cada matí a primera hora i el descens del pas de vehicles durant la nit i els caps de setmana ".
Segons l'article, el sismòmetre pot captar també la circulació dels combois de la Línia 3 del metro. "L'Institut es troba a uns 150 metres de l'estació de Palau Reial així que podem detectar el pas de cadascun dels trens", indica Jordi Díaz. Els autors de l'estudi han pogut observar en la senyal enregistrada "les variacions en la freqüència de pas dels combois als llarg del dia i de la setmana. A partir de les deu de la nit i els caps de setmana podem veure com els intervals entre els pics de màxima intensitat de la senyal s'incrementen ".
Les celebracions dels gols durant els partits que es juguen al Camp Nou també poden ser enregistrades per l'estació sísmica de l'ICTJA-CSIC. A l’estudi, els autors han analitzat la senyal originada per la reacció del públic a cada un dels tres gols marcats per FC Barcelona al Bayern de Munic en els últims 15 minuts del partit d’anada de les semifinals de la Champions League al maig de 2015.
D'altra banda, Díaz considera que la senyal obtinguda durant el concert de Bruce Springsteen és "una de les més interessants perquè conté molta informació. Els registres ens permeten fins i tot distingir les diferents cançons interpretades durant el concert ja que, quan canvia el ritme i la intensitat de la música, canvia també la manera com el públic fa vibrar el terra ".
El treball mostra, segons Díaz, que "els sismòmetres poden ser utilitzats com una eina complementària per monitoritzar de forma fàcil determinats processos de l'entorn urbà, com els nivells del trànsit o la circulació del metro".
A més, l'investigador considera interessant "observar com de diferents són les vibracions generades al Camp Nou per la celebració d’un gol o pel ball dels assistents a un concert. L’ anàlisi d’aquest tipus de dades pot aportar, per exemple, informació d'interès per als enginyers sobre el comportament dels edificis ".
Article de referèencia:
J. Díaz, M. Ruiz, Pilar S. Sánchez-Pastor, P. Romero, (2017), Urban seismology: on the origin of earth vibrations within a city, Scientific Reports DOI: 10.1038/s41598-017-15499-y https://www.nature.com/articles/s41598-017-15499-y
Notícia via: http://www.ictja.csic.es/index.php