Investigadors del CSIC han coliderat la troballa d'HD 147.379 b, planeta amb una massa lleugerament superior a Neptú, que orbita una estrella molt propera. Tot i situar-se en l'anomenada zona habitable, no té superfície i no s'espera que hi hagi aigua en forma líquida.
El projecte CARMENES, impulsat per un consorci de 11 institucions alemanyes i espanyoles i coliderat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha descobert el seu primer planeta fora del Sistema Solar, des del telescopi de 3,5 metres de l'Observatori de Calar Alto a Almeria, depenent del CSIC i la Societat Max Planck. Els detalls de la troballa apareixen publicats a la revista Astronomy & Astrophysics Letters.
L'instrument ha observat una estrella nana molt propera i la meitat de massiva que el Sol, al voltant de la qual orbita un planeta batejat com a HD 147.379 b, lleugerament més massiu que Neptú. Aquest exoplaneta completa la seva òrbita cada 86 dies a una distància que és només una tercera part de la que separa la Terra del Sol. El planeta es troba, per tant, dins de l'anomenada zona d'habitabilitat, és a dir, la regió al voltant de un estel on les condicions permeten l'existència d'aigua líquida.
"És improbable que la vida pugui haver-se desenvolupat en aquest planeta perquè probablement no té superfície sòlida", explica Ignasi Ribas, investigador del CSIC a l'Institut de Ciències de l'Espai. I afegeix: "L'exoplaneta, semblant a Neptú, que orbita a la zona habitable d'una estrella molt propera, no és dels més espectaculars, però és el primer. Tenim per davant un futur d'observacions que, sens dubte, donaran els seus fruits".
UN INSTRUMENT ÚNIC
El descobriment confirma l'eficiència de CARMENES com a instrument dissenyat per a buscar planetes de tipus terrestre a la zona d'habitabilitat. "Els falsos positius són habituals a la recerca de planetes extrasolars, i aquí emergeix una de les fortaleses de CARMENES: en observar en el visible i en l'infraroig podrem confirmar les troballes sense necessitat d'altres comprovacions. Cap altre instrument pot fer això", assenyala Pedro J. Amado, investigador del CSIC a l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia i un altre dels investigadors principals del projecte.
CARMENES és un instrument únic al món també perquè detectarà variacions de velocitat en el moviment d'estrelles situades a una gran distància amb una precisió de l'ordre d'un metre per segon.
L'instrument ha estat desenvolupat per un consorci d'11 institucions espanyoles i alemanyes. A Espanya participen en el projecte, que es prolongarà almenys fins a l'any 2020, l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (CSIC), que colidera el projecte i ha desenvolupat el canal infraroig, l'Institut de Ciències de l'Espai (CSIC-IEEC), la Universitat Complutense de Madrid, l'Institut d'Astrofísica de les Canàries i el Centre d'Astrobiologia (CSIC-INTA). Ha obtingut finançament de la Societat Max-Planck, del CSIC, del Ministeri d'Economia i Competitivitat i de la Junta d'Andalusia, entre d'altres organismes.
A. Reiners et al. The CARMENES search for exoplanets around M dwarfs. HD147379 b: A nearby Neptune in an early-M dwarf’s temperate zone. Astronomy & Astrophysics Letters. DOI: 10.1051/0004-6361/201732165