L’escalfament del mar provoca canvis en les interaccions entre espècies que podrien capgirar l’estructura i composició d’alguns ecosistemes. L’alga Cystoseira mediterranea, espècie clau en els fons submarins, podria ser la clara perdedora. L’estudi realitzat per un equip internacional d’investigadors, entre ells el CEAB-CSIC, és moderadament optimista en el cas dels herbeis marins de posidònia.
L’augment de la temperatura de l’aigua del Mediterrani, a causa de l’escalfament global, està creant clars “guanyadors” i “perdedors” entre les espècies vegetals que actualment dominen aquestes aigües. Els resultats d’un estudi fruit de la col·laboració entre investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CSIC), la Universitat de Barcelona (Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i Institut de Recerca de la Biodiversitat), l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (CSIC-UIB), la Oregon State University (USA), la Deakin University (Austràlia), la Nature Conservation Foundation (India) i Bangor University (Gal·les, Regne Unit), dins del marc del projecte RECCAM, alerten del risc que corren algunes comunitats d’algues mediterrànies de patir l’impacte de l’herbivorisme, cosa que en podria minvar encara més les poblacions. Per altra banda, l’estudi és moderadament optimista en quant als herbeis de plantes marines com la posidònia, ja que en aquest cas l’impacte es mantindria estable o, fins i tot, podria disminuir.
L’objectiu del treball publicat a la revista Marine Pollution Bulletin era el d’analitzar els factors que poden influir potencialment en les interaccions planta-herbívor, experimentant amb tres de les més importants espècies vegetals del Mediterrani (les plantes Posidonia oceanica, Cymodocea nodosa i l’alga Cystoseira mediterranea) i el seu consumidor comú, l’eriçó de mar (Paracentrotus lividus).
Els resultats dels experiments mostren que la pressió de l’herbivorisme sobre les dues espècies de plantes es mantindria semblant amb l’escalfament de l’aigua. Fins i tot podria arribar a reduir-se aquesta pressió, ja que dites plantes marines produeixen més compostos tòxics o desagrables pels herbívors quan creixen en aigües càlides.
En canvi, els escenaris no són tan optimistes per l’alga C. mediterranea, que amb les altes temperatures redueix la seva taxa de creixement mentre el consum per part dels eriçons de mar es manté alt. Es tracta d’una situació preocupant tenint en compte que en l’actualitat el sobrepastoreig dels eriçons té ja un impacte important sobre els boscos d’algues, cosa que pot arribar a produir l’aparició de blancalls (zones de roca pelada, sense algues). Aquest sobrepastureig es deu principalment a una superpoblació de garotes que afecta certes zones del Mediterrani occidental, per la manca de depredadors naturals que provoca la sobrepesca.
“La interacció entre un productor primari, com les algues o les plantes marines, i el seu consumidor comú, l’eriçó, es pot utilitzar com a model bàsic per explorar la complexitat dels efectes de l’escalfament global. Fins ara els científics s’han centrat molt en els efectes del canvi climàtic en espècies aïllades, però cada vegada està més clar, que per entendre els resultats reals del canvi climàtic a nivell de tot l’ecosistema hem de comprendre com canviarà la intensitat de les interaccions entre aquestes espècies”, explica Jordi Pagès, investigador de la Universitat de Bangor (Gal·les, Regne Unit) i primer autor del treball.
“En un mar semitancat com el Mediterrani, que està experimentant un ràpid augment de la temperatura de l’aigua, és imprescindible conèixer els efectes que tindrà en les espècies, en les seves interaccions i, en conseqüència, en l’ecosistema en general. En qualsevol cas, però, els nostres resultats mostren que no totes les conseqüències seran negatives. Algunes espècies, com la posidònia, tot i que no és immune als efectes directes de la temperatura, com a mínim sembla que podran resistir bé l’impacte dels herbívors. Altres, com la planta C. nodosa, podrien emergir com les clara guanyadores en aquest escenari, tot i que dependrà de la seva capacitat d’adaptació”, afirma Teresa Alcoverro, investigadora del CEAB-CSIC i responsable del projecte RECCAM.
La posidònia es podria adaptar a l’escalfament de l’aigua
En un altre estudi publicat per diversos membres del mateix grup d’investigadors, es va demostrar que la posidònia s’adapta a l’augment de la temperatura de l’aigua florint. És a dir, passa a reproduir-se de forma sexual en comptes de fer-ho de forma asexual, el mètode de reproducció més habitual d’aquesta espècie. Aquest altre mecanisme dóna lloc a una major adaptabilitat genètica i, potencialment, major capacitat de dispersió, la qual cosa podria contribuir a la supervivència de l’espècie.
És possible que a mesura que el planeta es vagi escalfant, algunes espècies aconsegueixin aclimatar-se, o bé que s’adaptin genèticament. En tot cas, sembla que els consumidors (animals herbívors) tendeixen a ser més sensibles que les plantes, cosa positiva per a elles, però no tant per a les algues i això és alarmant. No obstant, la història pot complicar-se, doncs cal remarcar que, actualment, l’augment de la temperatura ja està causant que espècies tropicals d’herbívors migrin a zones temperades i alterin l’ecosistema local, procés conegut amb el nom de tropicalització.
“A mesura que les espècies arribin als seus límits de tolerància, s’esperen conseqüències crítiques pel funcionament de l’ecosistema. Per això ens urgeix conèixer amb detall com interactuen les espècies i quins factors les afecten per així comprendre com respondran al canvi”, conclou Alcoverro.
Notícia via: CEAB-CSIC