L'estudi d'una col·lecció de fongs de fa 7.300 anys revela una de les evidències més antigues d'ús tecnològic d'aquestes espècies per l'encesa del foc. Les singulars condicions del jaciment permeten la conservació de fongs de sis espècies.
Els treballs arqueològics en el jaciment neolític de La Draga (Girona) han tret a la llum una singular col·lecció de fongs políporos i ascomicets, d'uns 7.300 anys d'antiguitat, única a la Prehistòria d'Europa. L'estudi d'aquestes restes, en el qual ha participat científics del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), demostra l'ús tecnològic dels fongs com esca per encendre el foc al Neolític. Es tractaria, per tant, d'un dels exemples més antics documentats fins al moment de l'ús tecnològic dels fongs.
L'estudi d'aquest atípic conjunt de restes, publicats a la revista PLOS ONE, ha estat realitzat per Marian Berihuete- Azorín (investigadora vinculada a la UAB i actualment a la Universitat de Hohenheim), Josep Girbal i Raquel Piqué (Universitat Autònoma de Barcelona), Antoni Palomo (Museu d'Arqueologia de Catalunya) i Xavier Terradas (Institució Milà i Fontanals - CSIC).
Els fongs polípors poden créixer sobre els troncs d'arbres morts o parasitar arbres vius. Es tracta d'espècies no comestibles que tradicionalment s'han conegut com a fongs bolets d'esca ja que la seva estructura llenyosa els fa altament inflamables i, per tant, ideals per iniciar i transportar el foc. S'utilitzaven per prendre les espurnes que es desprenien en colpejar una roca silícia contra un mineral ric en sulfur de ferro, com la pirita o la marcassita.
En aquest treball, els científics han identificat mitjançant l'estudi taxonòmic la presència de 86 restes, alguns d'ells sencers, atribuïbles a sis espècies diferents: Skeletocutis nivea, Coriolopsis gallica, Daedalea quercina, Daldinia concèntrica, Ganoderma adspersum i Lenzites warnieri.
Els investigadors sostenen la hipòtesi que aquests fongs van ser seleccionats en l'entorn de La Draga i portats fins al poblat per al seu emmagatzematge, com demostra la seva troballa en un mateix lloc. Algunes restes mostren evidències de la seva manipulació per a ser utilitzats com a esca, altres estan parcialment carbonitzats.
"Aquestes troballes fan de la Draga un cas excepcional per a l'estudi de l'ús de fongs a la Prehistòria. És un dels jaciments on major quantitat i diversitat s'han recuperat fins ara. A més, presenten signes de manipulació, per tant, estaríem davant d'una de les evidències més antigues del seu ús tecnològic", assenyala l'investigador del CSIC Xavier Terradas.
“Tot i que l´ús del foc hi està ben documentat, a La Draga fins ara no havíem trobat cap prova sobre els materials que usaven per encendre’l o transportar-lo”, explica Raquel Piqué, investigadora del Departament de Prehistòria de la UAB.
El jaciment de la Draga
Aquestes restes formen part del conjunt de descobriments realitzats en un poblat neolític que es troba situat a la riba oriental del llac de Banyoles (Girona). La importància d'aquest poblat prehistòric radica que va ser un dels primers llocs on les societats camperoles neolítiques es van establir al nord-est de la Península Ibèrica, fa uns 7.300 anys, transformant l'espai que els envoltava per desenvolupar les pràctiques agrícoles i ramaderes necessàries per seva subsistència. Els humans que van ocupar l'assentament, ho van fer de forma pràcticament contínua al llarg d'uns 400 anys.
"El tret més singular del jaciment és la conservació d'elements elaborats en fusta i altres matèries orgàniques, fet excepcional per a cronologies tan antigues. Això possibilita un acostament diferent i més complet a la comprensió de les primeres societats camperoles de la Mediterrània occidental", apunta Terradas.
El descobriment del jaciment es va produir el 1990 i des de llavors s'han succeït les campanyes d'excavació sota la coordinació del CSIC, la Universitat Autònoma de Barcelona, el Museu d'Arqueologia de Catalunya i el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.
M. Berihuete; J. Girbal; R. Piqué; A. Palomo y X. Terradas. Punk’s not dead. Fungi for tinder at the Neolithic site of La Draga (NE Iberia). PLOS ONE. DOI: 10.1371/journal.pone.0195846