Una investigació amb participació del l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera del CSIC ha reconstruït com va ser l'erupció de la caldera d'Ilopango (El Salvador) ocorreguda fa uns 1500 anys. La reconstrucció ha estat possible gràcies a l'estudi més detallat fet fins al moment dels dipòsits piroclàstics originats durant l'erupció.
El volcà Ilopango, situat en l'actual El Salvador, va entrar en erupció fa uns 1500 anys provocant l'emplaçament de fluxos piroclàstics en una extensa superfície i una columna de cendres volcàniques i gasos que va arribar als 49 quilòmetres d'altura , segons detalla un estudi publicat recentment a la revista Journal of Volcanology and Geothermal Research.
L'investigador de l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera del CSIC (ICTJA-CSIC), Dario Pedrazzi, és el primer autor del treball que ha reconstruït a partir de l'anàlisi dels dipòsits dels materials volcànics expulsats com va ser el procés eruptiu de la que es considera una de les erupcions volcàniques explosives més grans ocorregudes a Amèrica Central durant l'Holocè (darrers 10.000 anys).
"Aquesta erupció es va començar a estudiar fa uns anys, però no es va arribar a realitzar un estudi estratigràfic complet, ni es van definir els paràmetres de l'erupció ni tampoc es va determinar de manera exacta la dispersió dels productes volcànics", explica Diari Pedrazzi.
El treball publicat ara presenta una descripció estratigràfica completa i l'abast i extensió dels dipòsits de cendres coneguts com a Terra Blanca Jove (TBJ), presents a El Salvador i en alguns països veïns. L'estudi detalla també els paràmetres físics que van caracteritzar les diferents fases de l'erupció a partir de la qual es van generar els dipòsits estudiats.
"Fins ara no s'havia dut a terme un estudi tan complet i detallat d'aquest esdeveniment", assegura Pedrazzi, que ha comptat per a aquest treball amb la col•laboració d'investigadors del Centre de Geociències de la Universitat Autònoma de Mèxic (UNAM), de l'Institut Nacional de Geofísica i Vulcanologia d'Itàlia (INGV), de la Universitat d'Oxford, de la Divisió de Geociències aplicades de l'IPICYT de Mèxic, de la Universitat Estatal d'Oregon i del Ministeri del Medi Ambient i Recursos Naturals del Salvador (MARN).
Un estudi detallat dels dipòsits piroclàstics
Els autors de l'estudi van dur a terme 3 campanyes de camp durant les quals van cartografiar una àrea d'uns 200.000 km2 per obtenir l'estratigrafia completa dels dipòsits i establir així les relacions d'aquests amb els materials originats en altres erupcions.
"El que crida molt l'atenció és la potència dels dipòsits que en alguns punts poden arribar fins als 70 metres de gruix. De fet, no cal oblidar que tota l'àrea metropolitana de San Salvador està construïda sobre els materials piroclàstics que es van generar durant aquesta erupció ", explica Pedrazzi.
Els investigadors van mesurar un total de 82 seccions estratigràfiques, però van centrar la seva recerca en 21 afloraments i van recollir unes 200 mostres que es van analitzar als laboratoris del MARN i de la UNAM per obtenir els paràmetres necessaris per desenvolupar les simulacions numèriques.
8 fases eruptives
Amb totes aquestes dades, els autors de l'estudi van poder reconstruir la dinàmica de l'erupció de la TBJ. Van identificar un total de 8 unitats en els dipòsits de material expulsat que es corresponen amb cadascuna de les fases que van caracteritzar l'esdeveniment.
"Va ser una erupció que va començar amb unes onades piroclàstiques en una àrea molt concreta. A partir d'un determinat moment es produeix un canvi de fase, caracteritzat per la caiguda de cendres, per després tornar una altra vegada a una fase dominada per l'ocurrència de fluxos piroclàstics", explica Dario Pedrazzi.
Segons l'investigador, "l'erupció va aconseguir el seu clímax amb les formacions de fluxos piroclàstics associats probablement a un col•lapse de la caldera i va finalitzar amb la caiguda de tot el material enviat a l'atmosfera que es va anar dipositant a terra en capes de cendra". Alguns d'aquests materials van ser transportats fins a distàncies superiors als 100 quilòmetres i es poden trobar en altres països veïns d'Amèrica Central, com Guatemala, Hondures, Nicaragua o Costa Rica.
Una gran columna de cendres es va elevar durant la fase final
Gràcies a les simulacions numèriques realitzades, els autors del treball van estimar que durant les fases finals de l'erupció la columna de cendra i gas es va elevar fins als 49 quilòmetres d'altura.
A més, van calcular que el volum total de material expulsat durant l'erupció va ser d’uns 30 quilòmetres cúbics de magma. L'estudi situa la magnitud de l'erupció en un 6,8.
L'estudi indica que les poblacions maies que vivien a la regió "es van veure considerablement afectades", sent les comunitats assentades en un radi d'uns 50 quilòmetres al voltant del Ilopango les que van patir l'impacte més directe. No obstant això, les conseqüències indirectes de caràcter social, econòmic i polític derivades d'aquesta gran erupció van afectar una àrea molt més gran.
L'estudi forma part, segons els autors, del conjunt de "treballs necessaris per a millorar l'avaluació de la perillositat volcànica de la regió" per mitigar els riscos volcànics de la població que viu actualment al voltant del Ilopango, un volcà actiu l'última erupció va ser en 1879, amb la formació d'uns doms (Illes Cremades) a l'interior de la caldera. En l'actualitat uns 3 milions de persones viuen en un radi de 30 quilòmetres al voltant de la caldera.
"L'erupció prèvia a la que hem estudiat en el nostre article es va produir 8.000 anys abans. El temps de retorn de les últimes erupcions són molt més breus si els comparem amb les primeres, ocorregudes fa 1.5 milions d'anys, però els volums de material expulsat durant les erupcions més recents són menors", explica Dario Pedrazzi.
La caldera del Ilopango està situada a uns 10 quilòmetres de San Salvador, la capital del Salvador, i forma part dels volcans que configuren l'Arc Volcànic d'El Salvador que amb un total de 21 volcans actius és un dels segments més actius de l'Arc volcànic d'Amèrica Central.
Aquest treball forma part d'un projecte finançat per la CONACYT i liderat per l'investigador Gerardo Aguirre-Díaz de la UNAM centrat en l'estudi de la caldera del Ilopango i l'objectiu és determinar la perillositat de les supererupciones volcàniques de Centreamèrica.
Article de referència:
Pedrazzi, D., Sunye-Puchol, I., Aguirre-Díaz, G., Costa, A., Smith, V., Poret, M., Dávila-Harris, P., Miggins,D., Hernández, W., Gutiérrez, E. (2019) “THe Ilopango Tierra Blanca Joven (TBJ) eruption, El Salvador: Volcano-Stratigraphy and physical characterization of the major Holocene event of Central America. Journal of Volcanology and Geothermal Research, 377, 81-102. doi: http://doi.org/10.1016/j.jvolgeores.2019.03.0060377-0273
Noticia via: Institut de Ciencies de la Terra "Jaume ALmera" / Jordi Cortes