Un projecte europeu entrevista 500 pescadors artesanals per documentar els canvis a gran escala a les poblacions de peixos deguts a l'escalfament i l'arribada d'espècies invasore. En l'estudi han participat 22 grups d'investigació, Global Change Biology, entre ells científics de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, sota la coordinació de l'ISPRA, l'Institut Nacional per a la Investigació i la Protecció Ambiental d'Italia (ISPRA).
Els pescadors artesanals més veterans atresoren un gran coneixement sobre les zones on solen treballar. Per això quan detecten peixos que no havien vist, el seu testimoni és extremadament valuós, segons mostra un estudi que es publica a la revista Global Change Biology.
En aquest treball científic es presenta el resultat de les anàlisis realitzades a partir d'entrevistes a uns 500 pescadors de 9 països mediterranis. Aquest estudi ha permès donar veu a les observacions dels pescadors, observacions que mostren de manera inequívoca que el Mediterrani està canviant davant els nostres ulls sota la creixent pressió de l'escalfament global i les espècies invasores.
En l'estudi han participat 22 grups d'investigació, entre ells equips de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, i ha estat liderat per Ernesto Azzurro, investigador de l'ISPRA (National Institute for Environmental Protection and Research of Italy). Les entrevistes, que s'han fet segons un protocol estandarditzat creat per a aquesta finalitat, tal com mostra aquest video, s'han realitzat amb pescadors d'Albània, Montenegro, Tunísia, Grècia, Xipre, el Líban i Itàlia.
L'estudi s'ha realitzat en el marc del projecte europeu MPA-Adapt finançat pel Programa Interreg MED, que està coordinat per Joaquim Garrabou, investigador de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona del CSIC, i en el qual participen institucions com el CIESM (Comissió de Ciència de la Mediterrània) i la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació).
Han reconstruït els canvis de 75 espècies
Tal com mostra aquest treball, combinant el coneixement dels pescadors de diferents regions, els científics poden obtenir reconstruccions precises dels canvis recents en la distribució de les espècies -fins a 75 espècies en l'estudi publicat. Les dades es recullen en una base de dades que seguirà creixent en el futur.
Així, per exemple, es pot seguir el desplaçament d'alguns peixos natius de la Mediterrània que s'han expandit cap al nord a causa de l'escalfament, com el carnívor tallahams (Pomatomus saltatrix), l’espet (Sphyraena viridensis), o Sparisoma cretenc, que rep el nom popular de peix lloro, vieja, gorrión o tordo, en funció de la zona.
També s'ha pogut obtenir dades, gràcies a les entrevistes, d'espècies tropicals que han creuat al canal de Suez i han entrat a la Mediterrània, on estan causant impactes ecològics i socioeconòmics molt greus. Alguns exemples són el peix conill (Siganus luridus i S.rivulatus); el Lagocephalus sceleratus, una espècie de peix globus extremadament verinós; i el peix escorpí Pterois milers.
Tot i que no s'ha entrevistat pescadors de la península ibèrica, explica Joaquim Garrabou, moltes de les observacions són comuns al que s'ha observat a la costa espanyola. Així, canvis en la distribució de zones fredes, com al mar Egeu o a l’Adriàtic, també s'estan veient en les aigües fredes del Golf de Lleó.
La redistribució de les espècies és irreversible
El canvi climàtic i l'activitat humana són dues de les causes de la redistribució de les espècies vives en tot el planeta. Els efectes dels patrons de distribució són visibles a tota la costa mediterrània, incloses àrees marines protegides, en les que cal posar mesures davant aquest problema per poder preservar els ecosistemes.
El fenomen s'estén a enormes espais naturals que són difícils de monitoritzar amb els mètodes i els recursos disponibles No obstant això, el coneixement dels pescadors locals pot ser una eina de monitoratge vàlida a gran escala. "La suma de totes les hores de treball dels 500 pescadors entrevistats equivalen a més de 15000 hores d'observació", emfatitza Joaquim Garrabou.
Es tracta d'un coneixement reconegut recentment per la comunitat científica i referit tècnicament amb el terme Coneixement Ecològic Local (LEK per les seves sigles de l'anglès 'Local Ecologic Knowledge') Aquest estudi és també un excel·lent exemple de l'interès en projectes de cooperació per a la regió mediterrània del potencial a través de la implementació de protocols estandarditzats.
Azzurro et al., 2019. Climate change, biological invasions and the shifting distribution of Mediterranean fishes: a large-scale survey based on Local Ecological Knowledge. https://doi.org/10.1111/gcb.14670
Video sobre el projece i la implementació del LEK (ISPRA): https://www.youtube.com/embed/AX-_RSJXkm0
Mercè Fernández Via / Unitat de Comunicació