Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, avui, 5 de juny, el Centre d'Investigació i Desenvolupament del CSIC (CID-CSIC) inaugura l'exposició "conTIMEminació", una obra original de l'artista Francisco Martínez Gómez, una reflexió sobre la contaminació urbana.
Els rellotges de "conTIMEminació" són una al·legoria de l'impacte de la contaminació atmosfèrica sobre el temps col·lectiu. Es pot visitar al CID-CSIC (c. Jordi Girona, 18-26) a les hores d'obertura del centre des del dia 5 fins, en principi, el dia que tots els rellotges s'aturin definitivament.
Consta de 12 rellotges que marquen l'hora de 12 de les ciutats més contaminades del món, segons dades de l'OMS de 2016 sobre la qualitat de l'aire i la presència de partícules en suspensió, realitzada amb el suport dels científics Xavier Querol i Sergi Díez, del laboratori d'Investigació Atmosfèrica i Geoquímica Ambiental (Egar) de l'IDAEA-CSIC.
L'exposició, oberta al públic, es podrà visitar a les hores d'obertura del centre (08:00 a 17.00), des d'avui. Podrà ser visitada durant diverses setmanes però, donat que és una obra dinámica, la durada exacta de la mateixa dependrà del seu funcionament.
Cada rellotge en funcionament és injectat amb un producte metafòricament tòxic que, finalment, deté el mecanisme de cada un d'ells. El projecte és una reflexió sobre el volum de contaminació a què estem sotmesos els ciutadans i mostra, de forma al·legòrica, el desenllaç al qual ens abocaria no comprendre la magnitud d'aquest risc.
Les ciutats seleccionades per a l'exposició són Zabol (Iran), Onitsha (Nigèria), Peshawar (Pakistan), Riyadh (Aràbia Saudita), Gwalior (Índia), Guangzhou (Xina), Moscou (Rússia), Istanbul (Turquia), Buenos Aires (Argentina), París (França), Barcelona (Espanya) i Lima (Perú). Totes elles presenten significatius problemes de pol·lució ambiental, tot i que en diferents escales i graus, atenent les seves especificitats geogràfiques, socials, econòmiques i polítiques.
Diversos milions de morts anuals prematures
La qualitat de l'aire és avui un dels problemes més rellevants en salut ambiental, tant a escala global com local. L'OMS xifra el seu impacte en diversos milions de morts anuals prematures a nivell mundial, i el Banc Mundial li atribueix uns costos d’aproximadament el 5% del PIB.
Per comprendre de forma gràfica els efectes de la mala qualitat de l'aire, Xavier Querol, investigador del grup de Recerca Atmosfèrica i Geoquímica Ambiental (Egar), de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Anàlisi de l'Aigua del CSIC (IDAEA-CSIC), proposa una comparativa amb les conseqüències del tabaquisme en els pulmons.
"El professor Paolo Saldiva, de la Universitat de Sao Paulo, va demostrar que cada increment de 5 micrograms de partícules fines (PM2.5) per metre cúbic a la contaminació urbana té un impacte equivalent a fumar una cigarreta diària", explica Xavier Querol. "De manera que si en les nostres ciutats tenim una mitjana de 15 partícules PM 2,5 per metre cúbic, és com si cada un de nosaltres estiguéssim fumant 2,5 cigarrets diaris. Però hi ha ciutats xineses en les que hi ha fins a 60 partícules per metre cúbic, i en algunes ciutats de l'Índia fins a 100, el que multiplica el 'tabaquisme ambiental' de la seva població, incloent als nens, a xifres inassumibles".
La comunitat científica, de la qual l'OMS es fa ressò, informa que els majors impactes causats per aquesta contaminació de l'aire són l'agreujament de malalties cardiovasculars i cerebrovasculars, a més de les respiratòries, així com la generació d'asma i càncer de pulmó. També precisa que, dels diversos contaminants, el més problemàtic, pel seu major impacte en la salut, és el material particulat en suspensió (PM), seguit per l'òxid de nitrogen i l'ozó troposfèric (NO2 i O3, respectivament).
Cal tenir en compte que la tendència de la qualitat de l'aire en el món pot tenir evolucions oposades, en funció del desenvolupament econòmic. Així, mentre a Europa, Austràlia, els EUA, el Japó, i altres societats desenvolupades, la qualitat ha millorat d'una manera notable en les últimes dècades, en algunes ciutats de l'Iran, Pakistan, Índia i la Xina s'evidencia un empitjorament molt marcat.
"conTIMEminació" visibilitza la trobada, en un espai tancat, de dues de les variables presents en el problema de la salut ambiental: la material i la cronològica (el volum de substàncies tòxiques, d'una banda, i la plasmació visual del seu impacte sobre el temps col·lectiu, de l'altra). La seva interacció, segons els experts, determina la quantitat i la qualitat de la vida de les persones que vivim en els nuclis urbans i, per extensió, també la d'aquells que habiten en un altre tipus d'espais.
Investigació Atmosfèrica i Geoquímica Ambiental (Egar) https://www.idaea.csic.es/egar/