En una iniciativa col·laborativa sense precedents, el projecte ArchaeoGLOBE ha recollit i analitzat dades arqueològiques de l'ús del sòl per obtenir el primer mapa empíric a escala planetària al llarg de la història. Les dades revelen un planeta intensament transformat per caçadors-recol·lectors, agricultors i pastors fa ja 3000 anys. El treball, liderat per la Universitat de Maryland, es publica a Science i compta amb la participació de científics del CSIC.
Un mapa que reconstrueix la història de l'ús del sòl a la Terra al llarg dels últims 10.000 anys i que permet observar en una sola imatge el naixement i expansió de l'agricultura extensiva i intensiva, l'aparició del pasturatge, el llarg declivi de la caça i recol·lecció i, finalment, l'aparició i auge de les societats urbanes.
És el resultat d'un treball realitzat amb la contribució de 255 arqueòlegs de tot el món, que han participat en la creació de la major base de dades sobre l’ús del sòl de la Terra en el projecte ArchaeoGLOBE. En aquest projecte, liderat per Lucas Stephens i Erle Ellis de la Universitat de Maryland (EUA), han participat els investigadors del CSIC Ferran Borrell i José Antonio López-Sáez, de la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC) a Barcelona, i de l'Institut d'Història del CSIC, a Madrid, respectivament. Els resultats es publiquen avui a la revista Science.
El projecte ArchaeoGLOBE suposa un esforç enorme de treball col·laboratiu per posar en comú i sintetitzar el coneixement arqueològic sobre l'ús humà del sòl al llarg de la història en tot el planeta i establir així l'impacte global que les activitats humanes han tingut sobre els ecosistemes terrestres.
Una profunda transformació fa 3.000 anys
"Les societats humanes han transformat i gestionat/manipulat el paisatge al llarg de milers d'anys, alterant els patrons de biodiversitat, el funcionament dels ecosistemes i el clima", diuen els autors. Aquesta transformació va començar amb les societats caçadores i recol·lectores i es va intensificar amb l'aparició de l'agricultura intensiva i les ciutats.
Però els resultats obtinguts indiquen, diu Ferran Borrell, científic del CSIC, "que l'ésser humà va començar a tenir un impacte global significatiu en el clima i els ecosistemes de la Terra abans del que es proposava anteriorment. Les dades revelen un planeta intensament transformat per caçadors-recol·lectors, agricultors i pastors fa ja 3000 anys, molt abans del que proposa el paradigma tradicionalment plantejat que els canvis mediambientals globals d'origen antròpic són essencialment un fenomen recent".
Ferran Borrell també indica que "els resultats d'aquest projecte massiu de col·laboració obren les portes a una millor comprensió de la transformació de la Terra per part de les societats humanes, sent aquest un aspecte essencial per interpretar l'origen del Antropocè".
Finalment aclareix que "tot i que s'han observat divergències entre els resultats de ArchaeoGLOBE i altres obtinguts en altres models de reconstrucció del clima i vegetació del planeta, no els invalida, sinó que els complementa. Són models generats a partir de diferents disciplines i dades, que han de permetre'ns comprendre la relació entre l'evolució de l'ús del sòl en els últims 10.000 i els canvis globals passats del sistema Terra, la qual cosa és clau per millorar les projeccions del clima i medi ambient en el futur".
En el treball de ArchaeoGLOBE han participat 255 arqueòlegs de tot el món aportant dades. D'ells, 120 són autors de l'article. Per a la realització del mapa, s'ha dividit el planeta en 146 regions. Els científics han aportat dades de les regions de les que són experts, a partir d'evidències arqueològiques com restes de pol·len i carbó, ossos i altres troballes en excavacions.
"Tot i el gran esforç fet per recollir la informació existent de tot el planeta", apunta Borrell, "hi continua havent zones de les que tenim escassos coneixements arqueològics, ja sigui per falta d'investigació en aquesta regió o perquè ni amb aquest format de treball tan obert i inclusiu s'ha pogut arribar a tota la comunitat científica. No oblidem que aquest és un projecte ideat i liderat des d'universitats d'EUA i el Regne Unit i per tant molt vinculat a la comunitat científica angloparlant".
Article de referència:
Archaeological assessment reveals Earth’s early transformation through land use. Lucas Stephens et al. Science 30 Aug 2019: DOI: 10.1126/science.aax119z
Mercè Fernández Via / Unitat de Comunicació CSIC