L'estudi, amb participació del CSIC, ha analitzat l'aigua residual generada per 60 milions de persones de 120 ciutats en 37 països des del 2011, proporcionant patrons temporals de consum de drogues. Les dades de Barcelona mostren un consum en alça de totes les drogues investigades, excepte l’amfetamina, que mostra un lleuger descens de 2016-2017. Anvers, seguida d'Amsterdam, Zuric, Londres i Barcelona, serien les ciutats en què més drogues es consumeixen, considerant les quatre substàncies investigades i els 7 anys monitoritzats.
Els resultats de un macroestudi, realitzat entre institucions científiques de 37 països ha comptat amb la participació de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i d'Estudis de l'Aigua del CSIC (IDAEA-CSIC), es publiquen avui a la revista Addiction. Les campanyes de monitoratge d'aigües residuals, dutes a terme entre el 2011 i el 2017, demostren que la cocaïna és la droga dominant a les ciutats del sud i oest del continent, inclosa Espanya, on Barcelona és la ciutat amb un major consum d'aquestes substàncies.
L'anàlisi d'aigües residuals amb fins epidemiològics és una disciplina científica de recent desenvolupament que presenta el potencial de monitorar l'ús de drogues d'abús a nivell poblacional i en temps pràcticament real. Mitjançant l'anàlisi de l'aigua d'entrada d'una estació depuradora d'aigües residuals (EDAR), i a partir de la concentració de la pròpia substància o dels metabòlits que s'excreten en l'orina, es pot estimar la quantitat de droga consumida per la població. Aquesta metodologia es va aplicar per primera vegada a nivell internacional en el 2011 i, des de llavors, el grup internacional de científics SCORE (Sewage analysis CORe group Europe) ha realitzat anàlisis i recopilat dades d'un nombre creixent de ciutats any rere any.
L'article està liderat per Iria González Mariño, investigadora i professora del Departament de Química Analítica, Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Salamanca. També han col·laborat investigadors de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), liderats per la investigadora Miren López de Alda.
En total, l'estudi ha analitzat l'aigua residual generada per 60 milions de persones de 120 ciutats a 37 països durant una setmana cada any, evitant festius i periodes de vacacions, fet que ha permès avaluar les tendències espacials d'ús de quatre substàncies il·legals: amfetamina, metamfetamina, èxtasi i cocaïna. A més, 26 ciutats de 14 països europeus (uns 19.300.000 de persones aproximadament) participen en l'estudi des del 2011, proporcionant dades anuals que han contribuït a discernir patrons temporals de consum de drogues.
Consum de substàncies psicoactives desigual entre els països de l'estudi
Els resultats confirmen les grans diferències que existeixen en l'ús de substàncies psicoactives entre els diferents països europeus. La cocaïna és la droga dominant a les ciutats del sud i oest del continent (a Suïssa, Itàlia, França, Espanya o el Regne Unit), i el seu consum ha experimentat un gran augment en la major part de les localitats monitorades durant el període 2011-2017. A Bèlgica i Països Baixos s'observa un important consum de cocaïna i amfetamina, una substància la popularitat de la qual s'ha incrementat en aquests països i també al nord d'Europa.
El consum de metamfetamina, encara que menor que el de les altres quatre substàncies estimulants considerades, és especialment elevat en països de l'est (a Eslovàquia, la República Txeca i est d'Alemanya) i està expandint al nord i al centre d'Europa.
L'èxtasi, sense arribar a dominar cap escenari dins del consum de substàncies d'abús, ha experimentat un augment al llarg del període estudiat. D'altra banda, a diferència del que passa a Europa, el consum de metamfetamina domina a les ciutats monitorades a Amèrica del Nord (Estats Units i Canadà) i Australasia (Austràlia, Nova Zelanda i Corea del Sud), amb nivells mitjans que superen amb escreix els estimats a Europa de l'est. A Amèrica del Sud (Colòmbia i Martinica), la cocaïna torna a ser la substància dominant.
El cas de Barcelona en el context espanyol
Barcelona és una de les ciutats que ha participat en aquest estudi internacional. Les dades obtingudes per l'IDAEA-CSIC, amb la participació de Miren López de Alda, Cristina Postigo, Nicola Mastroianni i Ester López García, mostren un consum a l'alça de totes les drogues investigades, excepte de la amfetamina, que mostra un lleuger descens de 2016-2017.
En el context internacional, les últimes dades (2017) obtingudes per a la ciutat de Barcelona la col·loquen en: el primer lloc en consum de cocaïna, per davant de ciutats com Zuric i Anvers; el vuitè lloc en consum d'èxtasi, que està liderat per les ciutats dels Països Baixos i Eindhoven; el tretzè lloc en consum de metamfetamina, on diferents ciutats d'Alemanya i la República Txeca encapçalen la llista i; un lloc intermedi (33 de 65) en consum d'amfetamina on destaquen en els primers llocs de nou Eindhoven i Anvers. Les dades de la capital catalana corresponen a una de les set EDAR de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que tracta un 34% del total d'aigües residuals de la conurbació.
Entre les ciutats espanyoles investigades en 2017 (Barcelona, Castelló, Madrid, Santiago de Compostel·la i València), Barcelona és la que mostra un major consum de totes les drogues, duplicant, en general, el consum estimat en les altres ciutats.
La correspondència entre les dades de consum de drogues d'abús derivades de l'anàlisi d'aigües residuals i les obtingudes mitjançant altres indicadors epidemiològics establerts, així com les enquestes a la població o les estadístiques de decomissos, demostren el potencial d'aquesta metodologia com a indicador complementari a les estimacions de consum de substàncies psicoactives. L'anàlisi d'aigües residuals proporciona resultats a nivell poblacional i gairebé en temps real, el que permet identificar noves tendències d'abús amb més celeritat que les tècniques actuals.
Artículo de referencia: González‐Mariño, I. et. al. ( 2019) Spatio‐temporal assessment of illicit drug use at large scale: evidence from 7 years of international wastewater monitoring. Addiction, https://doi.org/10.1111/add.14767.
Comunicació IDAEA