Les comunitats Neolítiques de Gavà, van tenir fàcil accés a un tipus de sílex d'origen provençal, molt apreciat en l'època i objecte d'una vasta distribució geogràfica. A més de com aixovar funerari,un treball en PLOS descobreix que aquest sílex també es va emprar per fabricar eines comunes. El sílex era sotmès a la seva zona d'origen a un complex tractament; el nou treball documenta, per primer cop, que també podria haver estat tallat aquí, el que demostraria que hi va haver una transmissió de la tècnica.
Durant el Neolític, el sílex melat, anomenat així pel seu color de mel, va ser un material molt apreciat per a la manufactura d'estris de pedra tallada. D'origen provençal, va arribar al nord-est de la península Ibèrica gràcies a les xarxes d'intercanvi. En les excavacions de Gavà (Barcelona), així com en altres jaciments Neolítics de Catalunya, s'han trobat objectes funeraris de sílex melat d'entre 6.000 i 5.000 anys d'antiguitat. Els estudis realitzats fins avui indicaven que es tractava principalment d'un material associat a ofrenes funeràries, amb un alt significat simbòlic i que majoritàriament van arribar en forma de productes ja tallats.
Ara, un treball internacional liderat per investigadors del CSIC i publicat a la revista PLOS, aporta noves dades sobre les xarxes d'intercanvi Neolítiques a la Mediterrània Occidental i, especialment, sobre el comerç d'aquest material. Els científics han analitzat els artefactes fets en sílex, tant melat com en altres varietats, trobats en diversos contextos, sepulcrals com d'escombriaire, de les mines de variscita de Gavà. Es tracta d'un conjunt d'objectes que inclou la làmina de sílex melat més llarga trobada al nord-est Peninsular durant el Neolític Mitjà.
Els resultats revelen que els artefactes de sílex melat no es destinaven exclusivament a ofrenes funeràries, sinó que alguns d'ells eren usats abans de ser dipositats a les tombes com aixovar i que, en altres casos, tan sols es van utilitzar com a eines abans de ser abandonats . És més, després d'analitzar les peces conclouen que part del sílex va ser tallat aquí, confirmant anteriors hipòtesis que apuntaven en aquesta mateixa direcció.
Transmissió de la tècnica
Ferran Borrell, científic del CSIC a la Institució Milà i Fontanals que ha liderat aquesta investigació, explica que "aquest resultat canvia la nostra visió de les coses. Encara que el seu principal ús era simbòlic i funerari, ara sabem amb certesa que aquelles comunitats amb major accés al sílex melat, també l'utilitzaven sovint per a la confecció de tot tipus d'eines utilitzades en activitats quotidianes com ara tallar carn, treballar la pell o perforar la variscita de Gavà, utilitzada per a la confecció de comptes de collar o penjants". Algunes d'aquestes eines van ser posteriorment dipositades en tombes com a ofrena funerària, mentre que unes altres van ser abandonades sense més. Però, a més, afegeix Ferran Borrell, "hem vist que algunes làmines van ser tallades aquí, el que podria estar evidenciant la transmissió de la tècnica de talla per pressió, tècnica mitjançant la qual estan tallades les làmines de sílex melat, des de la Provença fins al nord-est Peninsular".
La tècnica per tallar aquest sílex, afegeix, "era molt diferent de les usades per a qualsevol altre tipus de sílex i tenia certa complexitat, i incloïa un tractament tèrmic previ per millorar les propietats del material abans de la talla". Xavier Terradas, investigador del CSIC que també ha participat en aquesta investigació explica que "possiblement els mateixos individus que distribuïen el sílex ja escalfat des seves zones d'origen s'encarregaven de mostrar a tercers els mecanismes més apropiats per a la seva talla".
L'estudi també aporta interessants dades sobre el tractament tèrmic a què era sotmès el sílex provençal a la seva zona d'origen, tractament que presentava certs riscos, ja que canvis bruscos de temperatura o un escalfament excessiu del sílex podien fer malbé el bloc processat. En aquest sentit, Xavier Terradas apunta que "l'anàlisi arqueomètric del sílex melat de Gavà ha permès identificar el tractament tèrmic d'alguns dels artefactes estudiats, però no en tots els casos, el que és encara més interessant ja que tradicionalment s'ha pensat que era un procés molt més generalitzat i que tot o gairebé tot el sílex melat que arribava a la Península estava tractat tèrmicament".
El treball ha comptat amb la participació del Museu de Gavà i de la Universitat Eberhard Karls of Tübingen.
Artícle de referència:
Ferran BORRELL, Josep BOSCH, Juan Francisco GIBAJA, Patrick SCHMIDT, Xavier TERRADAS. The status of imported Barremian-Bedoulian flint in north-eastern Iberia during the Middle Neolithic. Insights from the variscite mines of Gavà (Barcelona). PLOS. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0224238
M.Fernandez Via / Comunicació CSIC a Catalunya