Paloma Mas és Professora d'investigació del CSIC i vice-directora del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG, Barcelona). És experta en l'estudi del rellotge biològic que controla els ritmes circadiaris en plantes. El guardó, atorgat per la Generalitat de Catalunya, ha distingit a deu científics (sis homes i quatre dones) i una institució.
Paloma Mas, Professora d'investigació del CSIC i vice-directora del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG, Barcelona), ha estat guardonada amb la Medalla Narcís Monturiol. Aquest premi, instituït per la Generalitat de Catalunya el 1982, distingeix les persones i entitats que, pels seus mèrits, han contribuït de manera destacada al desenvolupament de la ciència i la tecnologia a Catalunya. Són deu els investigadors –sis homes i quatre dones– i una institució els guardonats en l'edició d'enguany.
Nascuda a la històrica ciutat mediterrània de Cartagena (Múrcia, Espanya), Paloma Mas va entrar en contacte amb la investigació en biologia vegetal durant el seu doctorat al Centre d’Edafologia i Biologia Aplicada del Segura (CEBAS-CSIC). Va fer les seves investigacions postdoctorals a Califòrnia (EEUU), primer al Scripps Research Institute, estudiant com les plantes responen a les infeccions virals, i posteriorment a l’Institute for Childhood and Neglected Diseases, estudiant els ritmes circadiaris en plantes, el seu camp d’investigació principal des de llavors. L’any 2004, Paloma Mas va tornar a l’àrea mediterrània contractada pel CSIC i ha estat contribuint a la nostra comprensió de les bases moleculars subjacents als ritmes circadiaris en plantes amb el grup de recerca que lidera al CRAG.
Estudis fundacionals del seu laboratori inclouen el descobriment de la funció molecular d’un component clau del rellotge que connecta les activitats matutines i vespertines del rellotge circadiari (Science, 2012). Els resultats d’aquest estudi van canviar el model prevalent, formulat l’any 2002.
Un altre treball fundacional del seu laboratori va abordar la qüestió de com es sincronitzen els rellotges cel·lulars individuals a nivell de tota la planta (Cell, 2015). L’estudi va identificar que l’àpex de la tija de la planta actua com a rellotge mestre, funcionant de manera similar al nucli supraquiasmàtic en mamífers. La continuació d’aquesta línia de recerca ha permès al seu laboratori identificar la senyal concreta (una petita proteïna del rellotge) responsable de la sincronització entre l’àpex i l’arrel (Nature Plants, 2020). Altres descobriments importants inclouen les troballes que demostren que el rellotge circadiari de la planta controla el ritme de divisió cel·lular (Developmental Cell, 2018) i la identificació del mecanisme molecular gràcies al qual la planta controla els ritmes de la síntesi de ARNs (Plant Cell, 2018).
Les contribucions científiques de Paloma Mas han estat reconegudes amb nombroses distincions, entre les que destaquen el premi EURYI-EFS (2006), el nomenament com a Murciana de l’Any 2008, l’elecció com a membre de l’EMBO (2013), el Premi Carmen y Severo Ochoa (2013), la menció especial del Premi de Ciències de la Vida Ciutat de Barcelona (2015) i el premi Aschoff’s Ruler (2019). Des de 2018, Paloma Mas és vice-directora del CRAG, i serà la directora científica del nou projecte Centre d’Excel·lència Severo Ochoa recentment atorgat al CRAG pel Ministeri de Ciència i Innovació.
Amb aquest reconeixement, Paloma Mas s’uneix als altres membres del CRAG que han rebut la Medalla: Pere Puigdomènech (1992), Pere Arús (2003), Montserrat Pagès (2005) i José Luis Riechmann (2018).