L'ADN antic de 111 restes indica que fa 4.000 anys es va produir una entrada sobtada de cavalls domèstics a aquestes regions, probablement des de les estepes euroasiàtiques. El treball, amb participació d'una investigadora del CSIC, refuta la hipòtesi que la domesticació va començar fa uns 5500 anys de forma independent en aquestes regions.
On té els seus orígens el cavall domèstic? Se sap que la domesticació del cavall va sorgir fa uns 5500 anys però no es coneix exactament el lloc ni de quina manera es van dispersar. Una de les hipòtesis és que aquesta es va iniciar a Anatòlia i al sud del Caucas, i des d'allà es van dispersar els cavalls domèstics a altres llocs. No és, però, la única hipòtesi ni tampoc s'han trobat, fins ara, evidències suficients per demostrar-la o refutar-la. A més, només queda una subespècie que pugui llançar pistes genètiques, l'Asian Przewalski, l'únic descendent viu dels cavalls previs a la domesticació.
Ara, un treball científic publicat a Science Advances, invalida aquesta hipòtesi, després d'analitzar restes de 111 cavalls, trobats en 14 jaciments d'aquelles àrees. Les mostres cobreixen uns 9000 anys d'història de la humanitat: des de les més antigues, que es remunten a 11000 anys enrere, fins a les més recents, de l'any 1700 aproximadament.
Silvia Guimaraes, primera autora, investigadora del CSIC a la Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats a Barcelona i, en el moment de realitzar el treball, científica de l'Institut Jacques Monod, del CNRS francès, ho explica: "Els nostres resultats contradiuen de forma contundent la hipòtesi que la domesticació de cavalls es va donar de forma independent a Anatòlia. La nostra conclusió és que a principis de l'Edat de Bronze (fa 3700 anys) hi va haver a Anatòlia i al sud del Caucas una important entrada de cavalls domèstics provinents de les estepes euroasiàtiques i, després d'això, la població local ca canviar ràpidament la pràctica de la caça de cavalls per la cria de cavalls".
A l'estudi, que està liderat pels científics Eva-Maria Geigl i Thierry Grange, de l'Institut Jacques Monod, els científics han realitzat anàlisis genètiques i filogenètics a partir de l'ADN mitocondrial de les mostres, el que els ha permès identificar els diferents llinatges matriarcals al llarg d'aquests anys.
Així mateix, han combinat la classificació morfològica de les restes equines amb l'anàlisi de l'ADN mitocondrial, els marcadors del cromosoma Y, així com els marcadors autosomátics de l'ADN que estan relacionats amb la pigmentació del pelatge del cavall.
"Basant-nos en la nostra àmplia experiència amb restes d'animals antics, suposàvem que l'ADN estaria molt degradat en la majoria de les mostres. Per això, vam aplicar tècniques de metabarcoding altament optimitzades, que combinen la sensibilitat de la PCR i l'eficiència de les tècniques de seqüenciació NGS (de l'anglès Next Generation Sequencing), dissenyada específicament per ADN antic altament degradat", explica la investigadora. I afegeix: "Vam analitzar 111 restes de cavalls, dels quals 77 van tenir èxit. Dels altres, a causa de la mala conservació de les mostres, no va ser possible obtenir ADN".
Canvi en la diversitat genètica
Gràcies a l'ADN mitocondrial, els científics han descobert que fa 11000 anys i fins fa 4000 anys, a Anatòlia i el sud del Caucas dominaven 2 haplogrups de cavalls (e a dir, dos llinatges matriarcals, batejats com "P" i "X") que tenien un pelatge de color marró. Aquests haplogrups, diuen els científics, "són la marca mitocondrial dels primers cavalls salvatges caçats a Anatòlia".
No obstant això, les restes de fa 4000 anys i fins al 1700 revelen que en la mateixa àrea geogràfica ja no dominaven aquests dos llinatges X i P, sinó que existien fins a 13 llinatges matriarcals de cavalls. Aquest augment dràstic en la diversitat genètica es veu reflectit en una gran varietat en la pigmentació, amb capes de color marró, castany, lleopard, gris, negre... Aquesta evolució genètica, diuen els autors, només pot explicar-se per l'entrada de cavalls d'altres àrees.
"La nostra conclusió és que els haplogrups P i X van evolucionar de manera independent a Anatòlia, i que no es van dispersar cap a àrees veïnes, probablement per l'obstacle que suposaven les barreres geogràfiques". De fet, expliquen, aquests haplogrups no s'han tornat a trobar, fins ara, en cap resta d'altres parts d'Euràsia ni en cavalls actuals. En canvi, tots els llinatges identificats en les mostres posteriors, les restes de fa 4000 anys i fins al 1700, sí que han estat identificats en cavalls posteriors i actuals en el sud-est d'Europa i Kazakhstan.
Aquesta sobtada aparició de llinatges al·lòctons coincideix amb l'aparició d'evidències iconogràfiques i epigràfiques de cavalls i d'equitació a finals del tercer mil·lenni aC. Tot això recolza la idea que hi va haver importacions substancials de cavalls domèstics i contradiu la hipòtesi d'un procés de domesticació local independent a Anatòlia i el sud del Caucas.
"Hem identificat un patró de canvi genètic que no reflecteix un procés gradual que involucra a la població local, sinó més aviat una aparició sobtada en aquella zona, fa uns 4000 anys, de llinatges no locals que encara són presents en els cavalls actuals".
D'altra banda, el treball pot ser útil per comprendre millor la variació genètica en els cavalls, ja que permet un ús més eficient de les proves genètiques per millorar el rendiment dels cavalls i reduir les seves malalties.
L'origen de la domesticació del cavall és una qüestió que continua oberta per als científics. Ja s'han realitzat diversos estudis paleogenètics, però encara no hi ha conclusions definitives. Atés que Anatòlia queda descartada, l'atenció es dirigeix ara cap a les regions adjacents al Mar Negre.
En el treball han participat la Universitat de Carolina de Nord (EUA); l'Institut de Paleoanatomía de la Universitat Ludwig Maximilian de Munic (Alemanya); la Universitat de Chicago (EUA); la Universitat de Groningen (Països Baixos); la Universitat de Columbia (EUA); la Reial Acadèmia de Ciències de la República d'Armènia; i la Universitat de Tübingen (Alemanya).
Article de referència:
Ancient DNA shows domestic horses were introduced in the southern Caucasus and Anatolia during the Bronze Age. Silvia Guimaraes, Benjamin S. Arbuckle, Joris Peters, Sarah E. Adcock, Hijlke Buitenhuis, Hannah Chazin, Ninna Manaseryan, Hans-Peter Uerpmann, Thierry Grange, Eva-Maria Geigl. Science Advances.
Mercè Fernandez Via / CSIC Comunicació