Un nou estudi amb participació de GEO3BCN-CSIC precisa que l'erupció d'aquest volcà centreamericà, actualment a El Salvador, es va produir l'any 431 d.C. Segons el treball, va tenir un impacte directe sobre les zones situades en un radi de 40 quilòmetres al voltant del volcà. La columna eruptiva es va elevar fins als 45 quilòmetres d'altura i les cendres expulsades van viatjar 7.000 quilòmetres fins a arribar a Groenlàndia.
Fa gairebé 1590 anys, l'any 431d.C., la civilització Maya va ser sacsejada per la violenta erupció de volcà Ilopango, situat en l'actual El Salvador. L'erupció va arrasar amb tot en un radi de 40 quilòmetres al voltant del volcà, segons un nou estudi realitzat per un equip internacional de científics coordinat per Gerardo Aguirre-Díaz del Centre de Geociències, UNAM, i que ha comptat amb la participació de Geociencias Barcelona - CSIC (GEO3BCN-CSIC). La professora associada i directora del grup de tefrocronología de la Universitat d'Oxford, Victoria Smith, és la primera autora d'aquest nou treball, que ha estat publicat a la revista PNAS.
Fins ara se sabia, gràcies a l'estudi dels dipòsits de cendres coneguts com a Terra Blanca Jove (TBJ) presents en gran part de país centreamericà, de l'ocurrència d'una gran erupció volcànica a la regió, però es desconeixia la data exacta en què s'havia produït. Ara, gràcies al nou treball, s'ha pogut establir amb precisió una data per a aquesta erupció i determinar quin va ser el seu impacte.
Els investigadors van analitzar un testimoni de gel recuperat a Groenlàndia i restes vegetals trobats en els dipòsits de cendres generats per l'erupció. Segons el treball, l'erupció va ocórrer en l'any 431 d.C. (amb un marge d'error de dos anys). L'estudi dels testimonis de gel va revelar també que les temperatures globals van caure al voltant de mig grau després de l'erupció. "Estudiem els testimonis de gel de Groenlàndia i en ells trobem i identifiquem petits fragments que provenien de l'erupció de l'Ilopango", explica Smith. Segons detalla l'estudi, i gràcies a la utilització d'un model 3D de dispersió de cendres, la columna eruptiva va arribar als 45 quilòmetres d'altura i les cendres van viatjar més de 7.000 km, fins Groenlàndia.
"El treball que es publica ara és la continuació natural de l'estudi que vam presentar al 2019 en el qual descrivim, a partir de l'anàlisi exhaustiu dels dipòsits de cendra, els principals paràmetres físics d'aquesta violenta erupció que va aconseguir el seu clímax amb la formació de fluxos piroclàstics associats a un col·lapse de caldera", explica Dario Pedrazzi, investigador de GEO3BCN-CSIC i coautor de l'estudi. "Gran part d'aquesta recerca ha estat possible gràcies a tota la informació obtinguda durant les 3 campanyes de camp realitzades a El Salvador i durant les quals es van analitzar i van cartografiar els dipòsits de cendra d'una àrea de més de 200.000 quilòmetres quadrats", recorda Pedrazzi.
50 vegades més gran que l'erupció del Saint Helens
Els autors de la feina calculen que el volum total de magma expulsat durant aquesta erupció va ser d'uns 55 km cúbics. "Més de 2 milions de km² d'Amèrica Central van quedar coberts per una capa de cendres volcàniques de al menys mig centímetre de gruix i el cel s'hauria enfosquit en aquesta regió durant al menys una setmana", detalla Victoria Smith. Es considera que aquesta erupció és una de les erupcions volcàniques explosives més grans ocorregudes a Amèrica Central durant l'Holocè (darrers 10.000 anys). Segons la principal autora de l'estudi, "va ser més de 50 vegades més gran que la de la muntanya Saint Helens" ocorreguda el 1980. A més, els fluxos piroclàstics van tenir un volum 10 vegades superior a el dels que es van generar durant l'erupció del Vesuvi, al 79 d.C.
Una erupció amb un impacte limitat
Segons la nova datació, més exacta, l'erupció de l'Ilopango va tenir lloc durant el període Clàssic Primerenc Maya (300-600 d.C.) un moment d'expansió d'aquesta cultura al llarg d'Amèrica Central. Segons Victòria Smith, "l'erupció hauria acabat amb tots els éssers vius en un radi de 40 quilòmetres i hauria provocat la despoblació durant anys o dècades dels entorns de l'focus eruptiu". No obstant això, l'erupció no va tenir un impacte tan marcat i directe per als maies que habitaven en altres zones.
Fins ara es pensava que l'erupció de l'Ilopango havia estat la responsable d'una dècada anormalment freda a l'hemisferi nord al voltant de l'any 540 d.C. però el treball publicat ara mostra que aquesta data està en desacord amb les evidències arqueològiques (producció de ceràmica) que suggereixen que aquesta anomalia s'hauria produït en un moment proper al començament del període Clàssic Primerenc de la cultura Maia (anterior al 450 d.C).
La caldera de l'Ilopango, que acull en l'actualitat un plàcid llac en el seu interior, està situada a uns 10 quilòmetres de San Salvador, la capital del Salvador, i forma part de l'Arc Volcànic d'El Salvador que, amb un total de 21 volcans actius, és un dels segments més actius de l'Arc Volcànic d'Amèrica Central.
El treball forma part d'un projecte finançat per la CONACYT liderat per l'investigador Gerardo Aguirre-Díaz del Centre de Geociències de la UNAM. El projecte està centrat en l'estudi de la caldera de l'Ilopango i l'objectiu principal és determinar la perillositat de les supererupciones volcàniques de Centreamèrica.
En l'elaboració d'aquest estudi han participat investigadors del Centre de Geociències de la Universitat Autònoma de Mèxic (UNAM), de l'Institut Nacional de Geofísica i Vulcanologia d'Itàlia (INGV), de la Queens University de Belfast, de la Universitat de Groningen, de la Universitat Clermont Auvergne (CNRS), de la Universitat de Pàdua, del Desert Institute de Reno, de la Divisió de Geociències aplicades de l'IPICYT de Mèxic, de la Universitat Estatal d'Oregon, de la Universitat de Berna i del Ministeri de Medi Ambient i recursos Naturals del Salvador (MARN), amb suport logístic del Museu Nacional d'Antropologia del Salvador.
Referència de l'article:
Smith, V., et a l'(2020)., The magnitude and impact of the 431 CE Terra Blanca Jove eruption of Ilopango, El Salvador. PNAS. doi: https://www.pnas.org/cgi/doi/10.1073/pnas.2003008117
Nota via GEO3BCN - CSIC