Investigadors del CIBERESP i el CSIC han estudiat l'exposició a contaminants en relació amb el risc d'infecció per COVID-19, juntament amb altres factors socioeconòmics i demogràfics. Es va observar un risc més alt a les comarques amb majors nivells d'exposició de NO2 i partícules PM10, però els autors apunten que altres variables com la densitat de població, l'habitatge deficient i la mobilitat dels seus residents podrien ser més determinants.
Tant la incidència com la mortalitat per COVID-19 varien molt entre continents, països i fins i tot regions, i s'han assenyalat diversos factors que podrien explicar aquestes diferències, entre ells els ambientals, socioeconòmics i demogràfics. Els científics exploren possibles vincles entre aquests factors, ja que podrien ajudar a explicar la propagació de la malaltia.
Ara, investigadors del CIBER d'Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) a la Universitat de Girona, i de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del CSIC, han estudiat la relació de l'exposició a llarg termini a contaminants atmosfèrics i l'augment del risc de COVID-19 a Catalunya.
En el nou treball, publicat a Environmental Research, els investigadors van estudiar entre el 25 de febrer i el 16 de maig de 2020, a nivell d'àrea petita (àrees bàsiques de salut i comarques), si l'exposició a llarg termini a contaminants atmosfèrics està relacionada amb l'augment del risc d'incidència i mort de COVID-19, tot incloent en l'estudi factors socioeconòmics i demogràfics.
"Hem trobat que l'exposició a llarg termini al diòxid de nitrogen (NO2) i, en menor grau, a les partícules PM10 (les que tenen un diàmetre de 10 micres o menys) han estat predictors independents de la propagació espacial de COVID-19. Per cada 1 μm/m3 per sobre de la mitjana, el risc d'un cas confirmat en una àrea bàsica de salut va augmentar en un 2,7% per NO2 i un 3,0% per a PM10 "explica Marc Saez, cap de grup de Recerca en Estadística, Econometria i Salut (GRECS), de la Universitat de Girona i el CIBERESP.
Per realitzar l'estudi es van distribuir les comarques en quartils en funció de la seva exposició a PM10 i a NO2. "Observem que les que presentaven nivells més alts d'exposició a NO2 (tercer i quart quartil) tenien un 28,8% i un 35,7% més alt de risc de mort, respectivament, que les comarques situades en els dos primers quartils" , afegeix.
Densitat de població, habitatge deficient i mobilitat tindrien més rellevància
Tot i que pot haver mecanismes biològics que expliquin l'associació entre els contaminants de l'aire i les infeccions virals respiratòries, incloent la grip, la pneumònia i la SARS, els autors s'inclinen cap a la hipòtesi que la propagació espacial de la COVID-19 a Catalunya es pot atribuir a la diferent facilitat amb que algunes persones, els hostes del virus, han infectat a unes altres, cosa que depèn de la distribució heterogènia, a nivell d'àrea petita, de variables com la densitat de població, l'habitatge deficient i la mobilitat dels seus residents, per als quals, conclouen els investigadors, l'exposició a contaminants ha estat una variable intermèdia.
"Els resultats de l'estudi a Catalunya contribueixen a confirmar l'evidència observada en estudis realitzats als Estats Units, Itàlia i, recentment, al Regne Unit sobre el possible vincle entre contaminació de l'aire, SARS-CoV-2 i COVID-19. Encara que s'ha observat una major taxa de mortalitat per COVID-19 en les àrees geogràfiques amb major contaminació a Catalunya, altres factors com la densitat de població, l'habitatge deficient i la mobilitat dels seus residents han contribuït de manera decisiva a la transmissió de virus a Catalunya" aclareix Aurelio Tobies, investigador de l'IDAEA-CSIC.
El treball ha estat parcialment finançat pel Fons SUPERA COVID19, de Saún: Santander Universitats, CRUE i CSIC i es va realitzar dins de l'subprograma 'Cohort-Real World Data' de l'CIBER d'Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP).
Article de referència:
Saez M, Tobías A, Barceló MA. Effects of long-term exposure to air pollutants on the spatial spread of COVID-19 in Catalonia, Spain. Environmental Research 2020. doi:https://doi.org/10.1016/j.envres.2020.110177