Estudien la distribució a la Mediterrània de les poblacions de garotes Paracentrotus lividus, l'espècie comestible més comercial. El resultat de les anàlisis genètiques de prop de 250 exemplars d’11 àrees indiquen que la pressió selectiva pel canvi climàtic està tenint impacte en els gens de les garotes. La connectivitat entre poblacions és més limitada del que es pensava.
La garota Paracentrotus lividus, espècie comestible de gran interès comercial i i present a la Mediterrània i a l'Atlàntic Nordest, és més vulnerable del que s'havia pensat fins ara. Ho revela un treball del CSIC, de la Universitat de Barcelona, i de la Universitat de Tromsø (Noruega), que han estudiat la distribució genètica de les poblacions d'aquesta espècie.
Liderat pel Xavier Turon, professor d'investigació del CSIC al Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i Marta Pasqual de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), el treball es va publicar recentment a la revista Diversity and Distributions.
Es tracta d'un estudi genètic de les poblacions de garotes, per tal d'estudiar la seva estructura poblacional i la seva connectivitat com a resultat de la seva capacitat de dispersió. Els científics han analitzat prop de 250 exemplars de Paracentrotus lividus d’11 àrees, des de la costa Atlàntica francesa per l'oest fins al mar Adriàtic, per l'Est.
"Les garotes adultes amb prou feines es mouen", aclareix Xavier Turon, científic del CSIC. "És abans de la seva vida adulta, quan són larves, que aquestes neden en el plàncton i es veuen arrossegades pels corrents marins. Fins ara pensàvem que tenien una alta capacitat de dispersió, ja que tenen un temps de vida larvari relativament llarg, que es perllonga durant setmanes".
El que revela el treball és que aquesta dispersió no és tanta com suposàvem, diu Turon, i que “les barreres geogràfiques com l'estret de Gibraltar limiten la connectivitat de les poblacions. L'intercanvi de larves de garotes ns entre diferents àrees és més limitat del que pensàvem ".
Un altre resultat sorprenent ha estat veure que la selecció a nivell local està tenint impacte a nivell genètic en les diferents poblacions de garotes. "Hem trobat al·lels diferenciats entre les poblacions", diuen Marta Pascual i Carles Carreras, de la Universitat de Barcelona. "Quan hem analitzat les seqüències genètiques en les quals es donaven aquestes diferències, hem vist que en elles hi ha gens que codifiquen processos relacionats amb la temperatura i la salinitat". Dins de la Mediterrània hi ha una forta pressió de selecció relacionada amb la temperatura, que pot tenir conseqüències importants enfront de l'escalfament global.
El treball revela que hi ha una adaptació progressiva a la salinitat i a la temperatura d'Oest a Est, i que les diferències genètiques més grans estan en les poblacions de l'Atlàntic i les de la Mediterrània. Dins d'aquest últim, les poblacions de la Mediterrània occidental també estan diferenciades de les de la Mediterrània oriental.
Tot i ser un objectiu de la pesca, aquesta espècie és molt abundant al litoral català, ja que la pressió pesquera ha eliminat molts dels seus predadors (principalment peixos). Les garotes són herbívores i s'alimenten de les plantes submarines. Sense predadors, la seva població pot créixer desmesuradament i poden acabar amb molts dels boscos submarins.
A la Mediterrània hi ha, principalment, dues espècies de garotes a la zona litoral: la comestible Paracentrotus lividus, i la garota negra Arbacia lixula, que no es consumeix. L'estudi aporta noves dades a tenir en compte a l'hora de preveure possibles escenaris futurs de com respondran les poblacions de garotes comunes a les pressions antagonistes de l'eliminació de predadors i de la pesca, en un context d'escalfament progressiu.
Carlos Carreras, Alex García-Cisneros, Owen S. Wangensteen, Víctor Ordóñez, Creu Palacín, Marta Pascual, Xavier Turon. East is East and West is West: Population genomics and hierarchical analyses reveal genetic structure and adaptation footprints in the keystone species Paracentrotus lividus (Echinoidea). Diversity and Distributions. DOI: 10.1111/ddi.13016
Mercè Fernández Via / Comunicació CSIC a Catalunya