S'ha reduït el volum de pesca accidental i ara s'aconsegueix retornar viu al mar el 90% dels descarts. Es persegueix mitigar l'impacte en l'àrea marina del Parc Natural de Cap de Creus, i recuperar el fons marí. S'han introduït canvis en les arts de pesca, que permeten reduir la pesca accidental i l'impacte sobre els fons marins.
Ha finalitzat el segon any de MITICAP, projecte en el qual científics i pescadors col·laboren per reduir l'impacte de la pesca i protegir els fons marins de Cap de Creus (Girona). Està liderat per l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, i compta amb la participació de les confraries de Port de la Selva i de Cadaqués, al Parc Natural de Cap de Creus, i el suport de la Fundació Biodiversitat de el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través del Programa Pleamar de Fons Europeu Marítim i de Pesca.
El Cap de Creus (Girona) va ser declarat recentment com Lloc d'Interès Comunitari (LIC) en el marc de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea.
Retorna viu al mar el 90% de la pesca accidental
Entre els resultats d'aquest any, s'ha aconseguit reduir el 'bycatch' (la pesca accidental que es descarta) gràcies a canvis estructurals en les arts de pesca, com la introducció d'un tresmall amb una llum de malla més gran, el que ha reduït especialment la captura accidental d'organismes bentònics del fons del mar. També s'ha promocionat l'ús de materials més respectuosos amb l'ambient, com polímers biodegradables i les fulles d'olivera, en substitució de materials considerablement més perjudicials per al medi i les espècies marines com el niló i el plàstic.
A més, no només s'han reduït els descarts sinó que s'ha aconseguit retornar viu al seu ambient natural el 90% de la pesca accidental que segueix caient en les xarxes. "Són captures d'alt interès ambiental però no aprofitables comercialment, com postes d'ous (principalment de calamar i sípia) i talles petites, que són vitals per assegurar la supervivència de les espècies", explica Josep Maria Gili, professor d’investoigació del CSIC a l'Institut de Ciències del Mar (ICM) i líder de Miticap.
Entre les captures accidentals que s'han aconseguit retornar vives també hi ha espècies en perill com el corall vermell, el mol·lusc Charonia lampas i diversos elasmobranquis.
Aquest any també s'han explorat, mitjançant robots submarins, caladors de pesca de la zona inexplorats anteriorment, en els quals es van localitzar arts de pesca perdudes que van ser recuperades i retirades amb èxit.
En general, els fons prospectats presenten un molt bon estat de conservació, tot i que hi ha efectes evidents de l'activitat pesquera, com són les arts de pesca perdudes i l'abrasió parcial dels teixits d'espècies com les gorgònies. Cal, diuen els científics, protegir aquestes espècies que compleixen un paper estructural imprescindible i que donen refugi a espècies d'alt valor comercial.
Una altra novetat d'aquest any ha estat la realització d'un curs pilot de robòtica submarina per als pescadors, per mostrar l'ús de robots submarins com a font econòmica alternativa a la pesca. També s'han realitzat activitats divulgatives, com visites guiades a les zones experimentals d'aquaris del projecte, a Mas Caials (Cadaqués) i al Port de la Selva, així com xerrades i tallers en escoles, i jornades obertes a el públic.
La complicitat dels pescadors
MITICAP no seria possible sense la complicitat dels pescadors. En el projecte, els científics s'embarquen amb els pescadors per fer un seguiment de la seva activitat i proposar canvis. Gran part del repte és, doncs, guanyar-se la seva confiança, "perquè no vegin els biòlegs com una autoritat que els limita les seves activitats sinó com a actors que busquen el mateix que ells: fons productius i rics en biodiversitat”, explica Janire Salazar, investigadora de l'ICM-CSIC i membre de l'equip de Miticap.
"A còpia d'anar embarcant amb els pescadors, de debatre i de realitzar visualitzacions conjuntes mitjançant robots submarins dels llocs on normalment calen les seves xarxes, els pescadors han augmentat la seva sensibilització. Ara, com a part del seu procediment habitual, quant treuen una espècie estructural, la tornen a la mar quan saben detectar que tindrà una taxa de supervivència alta". També han après que algunes espècies poden ser retornades després que hagin estat restaurades en els aquaris d'experimentació.
És possible exportar les tècniques i materials assajats en Miticap a altres tipus de pesca o àrees? "Sí”, diu Salazar,"especialment en el cas de canviar els materials plàstics per materials biodegradables, ja que és una mesura que implica molts beneficis sense cap inconvenient, al menys substancial".
Altres mesures, afegeix, "s'han treballat des de la pesca artesanal i seran extrapolables a altres àrees geogràfiques, sí, però sempre pensant en pesca artesanal. I és que el projecte i els resultats estan concebuts per a la pesca artesanal, que és, per esforç pesquer i arts, el més semblant a un aprofitament de recursos sostenible, en comparació a la pesca industrial.
@miticap2019