El 8 i 9 d'octubre, la Terra va creuar 03:00 denses cortines de partícules procedents del cometa 21P/Giacobini-Zinner. Amb una mica més de 400 meteors per hora, va ser una de les pluges d'estrelles més intenses de l'última dècada.
Un treball liderat per investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) demostra que prop d'una tona de material procedent del cometa 21P/Giacobini-Zinner va ser dipositat en l'atmosfera terrestre el 8 i 9 d'octubre de 2011, durant una de les pluges d'estrelles fugaces més intenses de l'última dècada, que va registrar una activitat de més de 400 meteors per hora.
Cada 6,6 anys, el cometa Giacobini-Zinner circula pel sistema solar interior i passa pel periheli, el punt més proper al Sol de la seva òrbita. En aquest moment, el cometa sublima els gels i eyecta gran quantitat de partícules que es distribueixen en filaments. D'elles, les més antigues han format un eixam que la Terra transita cada any a principis d'octubre. El resultat és una pluja d'estrelles Dracònides-els meteors d'aquest cometa provenen de la constel·lació Draco-, que colpegen l'atmosfera terrestre a uns 75.000 quilòmetres per hora, una velocitat relativament lenta comparada amb altres eixams meteòrics.
"Quan un cometa s'aproxima al Sol sublima part dels seus gels superficials i la pressió del gas impulsa infinitat de partícules que adopten òrbites al voltant del Sol i formen autèntics eixams. L'estudi demostra que la tarda-nit del 8 al 9 d'octubre de 2011 la Terra interceptar 3 densos fusos de partícules deixades pel cometa al seu pas pel perihelio ", explica l'investigador del CSIC a l'Institut de Ciències de l'Espai Josep Maria Trigo.
Els investigadors, que publiquen els seus resultats a la revista Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, han obtingut les òrbites en el sistema solar d'una vintena de meteors i, d'aquesta manera, han corroborat l'origen en aquest cometa periòdic de les partícules que van produir l'esclat. Per a això han comptat amb 25 estacions de vídeo-detecció operades per la Xarxa d'Investigació sobre Bòlids i Meteorits i amb la col•laboració d'astrònoms aficionats.
Dos d'aquests filaments de meteoroides, que ja havien estat predits teòricament, han estat identificats pels científics amb els deixats pel cometa en 1874, 1894 i 1900. No obstant això, els científics han constatat que hi va haver una altra regió densa interceptada per la Terra que no havia estat predita i que suposa un nou repte per als models teòrics.
En un segon article, els investigadors analitzen la composició química de sis bòlids d'aquest eixam del cometa registrats durant l'esclat. "Un d'ells, amb una massa inicial de sis quilograms i gairebé mig metre de diàmetre, anomenat Lebrija en honor a la ciutat andalusa que va sobrevolar, va arribar a rivalitzar amb la lluminositat de la Lluna aquella nit", assegura José María Madiedo, investigador de la Universitat d'Huelva i coordinador d'aquest segon treball.
Els sis fragments analitzats tenen una composició possiblement similar a les condrites carbonàcies (un tipus de meteorits rics en matèria orgànica), però són molt més fràgils. "No semblen haver sofert alteració química en la seva breu estada en el medi interplanetari, cosa que resulta molt interessant per corroborar el paper astrobiològic d'aquestes partícules en el transport continu d'aigua i matèria orgànica a la Terra", ressalta Trigo.
Josep M. Trigo-Rodríguez, José M. Madiedo, I. P. Williams, Joan Dergham, Jordi Cortés, Alberto J. Castro-Tirado, José L. Ortiz, Jaime Zamorano, Francisco Ocaña, Jaime Izquierdo, Alejandro Sánchez de Miguel, Jacinto Alonso-Azcárate, Diego Rodríguez, Mar Tapia, Pep Pujols, Juan Lacruz, Francesc Pruneda,13 Armand Oliva,14 Juan Pastor Erades y Antonio Francisco Marín. The 2011 October Draconids outburst – I. Orbital elements, meteoroid Q1 fluxes and 21P/Giacobini–Zinner delivered mass to Earth. MNRAS. DOI: 10.1093/mnras/stt749.