Els científics troben una important acumulació de compostos organofosforats, que s'usen com a plastificants i retardants de flama. Els experts assenyalen la importància d'evitar que augmentin els nivells d'aquests contaminants que poden posar en risc la salut de la biota marina. 
La quantitat d'escombraries de plàstic present en els mars és una amenaça per a les espècies marines. Un estudi liderat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha analitzat mostres de múscul de dofins de l'Oceà Índic, concretament de la costa de Sud-àfrica, i ha trobat una important acumulació de compostos organofosforats, que s'usen com a plastificants i retardants de flama, en els teixits d'aquests mamífers marins. El que ha cridat l'atenció dels científics és que els nivells de contaminants d'aquests exemplars són 10 vegades més grans que els dels dofins del Mar d'Alborán. Els resultats es publiquen a la revista Chemosphere.
Els plastificants organofosforats es van començar a utilitzar en els anys 60 del passat segle. El seu ús va augmentar quatre dècades més tard, quan es van proposar com a alternativa als polibromodifenil èters (PBDE), altres retardants de flama que van ser prohibits per la Convenció d'Estocolm l'any 2009 per la seva toxicitat. Tot i ser menys tòxics que els seus predecessors, hi ha estudis que mostren que els compostos organofosforats poden causar danys neurològics, disrupció endocrina, càncer i problemes de fertilitat. Els registres obtinguts en aquest treball mostren nivells de PBDE que arriben 1,3 micrograms per gram de greix mentre que els nivells de plastificants organofosforats s'eleven fins als 32 micrograms per gram de greix. Dins d'aquests últims, el més abundant és el Tributoxietilfosfat, que arriba a nivells de concentració entre 0,95 i 32 micrograms per gram de greix.
"Estudis toxicològics indiquen possibles efectes cancerígens del Tributoxietilfosfat. A partir d'estudis en rates, l'índex de referència de toxicitat NOAEL estableix que un nivell sense efecte advers observable seria de 15 micrograms per gram de pes corporal i per dia. Per tant, no s’han de menystenir els nivells que hem trobat en els 13 exemplars de dofins analitzats, i cal evitar que aquests nivells de compostos tòxics augmentin, ja que poden posar en risc la salut de la biota marina ", assenyala la investigadora del CSIC a l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) Ethel Eljarrat.
A més, assenyala la científica, "les escombraries de plàstic en els mars procedeix bàsicament de les conques hidrogràfiques, de la densitat de població i de les activitats marítimes. Diversos estudis estimen que la quantitat total de plàstic a la superfície marina és similar en ambdós hemisferis. Per això, no esperàvem trobar nivells 10 vegades superiors als trobats en dofins del Mar d'Alborán". Els experts apunten que probablement la superfície dels mars no és l'únic destí dels plàstics i que un d'ells podria ser la ingestió pels organismes marins.
Aquest és el segon estudi sobre plastificants organofosforats que es porta a terme i que mostra que es tracta d'un problema global que afecta a diferents mars i oceans. En el primer, també liderat per Eljarrat, es van analitzar diversos exemplars de dofins del Mar d'Alborán. En tots ells es van trobar compostos organofosforats, tant en el greix, com en el múscul, el fetge o el cervell dels dofins, arribant a concentracions en múscul de fins a tres micrograms per gram de greix.
En l'estudi han col•laborat experts de la Universitat Nelson Mandela (Sud-àfrica), la Universitat de North-West (Sud-àfrica) i l'Institut Català de Recerca de l'Aigua.
Òscar Aznar-Alemany, Berta Sala, Stephanie Plön, Hindrik Bouwman, Damià Barceló y Ethel Eljarrat. Halogenated and organophosphorus flame retardants in cetaceans from the southwestern Indian Ocean. Chemosphere. DOI: 10.1016/j.chemosphere.2019.03.165